Comunidad

Elements area

Taxonomy

Code

Scope note(s)

    Source note(s)

      Display note(s)

        Hierarchical terms

        Comunidad

          Equivalent terms

          Comunidad

            Associated terms

            Comunidad

              159 Archival description results for Comunidad

              159 results directly related Exclude narrower terms
              Where is my tribe?
              ES ES-OVNI DIF-S005 · Series · 2016
              Part of Non-Identified Video Observatory (OVNI)

              Theory and practice of care

              "Loneliness is on the rise. "Mainstream discourse hides the fact that the ‘normal’ situation of a 40-hour working week, plus daycare, plus grandma for tricky times, does not just leave room for improvement, it is downright unacceptable.”

              Carolina del Olmo, where is my tribe?

              In Sweden – an extreme case of Western trends within the Protestant tradition –, over 50% of the population live alone. People also die alone, forgotten by everyone, after a lifetime of pursuing the desire for personal independence, adapting to social norms, comforts, and socialisation without physical contact. The dream of an independent life, free from community bonds and patriarchal family ties, has turned out to be a nightmare of loneliness, sadness, and existential emptiness.

              We need to overcome the binary oppositions that lead us to choose between two almost equally bad options. We don’t have to go back to the old, strictly patriarchal family, but we shouldn’t have to settle for metropolitan solitude either. The idea is to create and experiment with other ways of living and loving.

              "According to anthropologist and primatologist Sarah Blaffer Hrdy, female lab rats locked in cages with only their young for company started to behave in a manner very similar to 1950s American housewives, with their obsessions and their neuroses. But when observed in the wild, mothers and their offspring showed a wide range of different behaviours in all kinds of social contexts."

                                                                                                                                                                           Carolina del Olmo, Where is My Tribe ?

              In the documentary The Swedish Theory of Love , a Swedish social worker investigating the growing number of people who die abandoned, completely isolated, asks: “What does it matter if I have a million in the bank if I am not happy?” But it’s not just about achieving happiness, it’s about the immense somnambulant sadness washing over a decaying civilization, where life unfolds in the midst of the epiphany of a mountain of waste. “ Did you hear that? It is the sound of your world collapsing ,” say the Zapatistas. Individual independence is the catastrophic ideal of a world that is perfectly organised and efficient but cold as ice.

              “ At the end of independence there is no happiness. At the end of independence there is the emptiness of life, the insignificance of life, and utter, unimaginable boredom.”

                                                                                                                                     Zygmunt Bauman, interviewed in The Swedish Theory of Love

              Wanja
              ES ES-OVNI CTX-S013-SS005-0004 · Item · 2008
              Part of Non-Identified Video Observatory (OVNI)

              Wanja is a documentary about “the Block”, through the eyes of Auntie Barb and the life of Wanja, her blue heeler dog, recently deceased. The community on the Block's many and varied stories of Wanja reflect on the issues affecting this indigenous community in the heart of Sydney. Auntie Barb is an elder of Redfern's community: Wanja was an integral part of the community, known to all for her ability to sniff out the police -in uniform and undercover- “the Block's guardian angel”. Through Wanja, Aunty Barb and the community's memories of this tenacious, loyal, smart and loving dog tell of the early days on the Block when there were elders and families, good housing and a strong sense of community. The stories of Wanja tell us how the tension between the community and police escalated, why the housing has continued to deteriorate and largely been demolished, and why the strength of the community - it's elders, moved on. Aunty Barb was one of the last elders forced off the Block. In spite of this, Aunty Barb continues to call the Block her community and home.

              Voices of Orchid Island
              ES ES-OVNI CTX-S014-SS001-0105 · Item · 1993
              Part of Non-Identified Video Observatory (OVNI)

              Voices of Orchid Island focuses on the Yami community on Orchid Island, a small island located 45 miles off the southeast coast of Taiwan in the Pacific Ocean. The film explores the complex and often troubled relationship between the Yami and the outside world by looking at three different cases of “invasion.”

              Untitled
              ES ES-OVNI RSC-3350 · Item · 2007
              Part of Non-Identified Video Observatory (OVNI)

              The Ancla2 Photography Cooperative, with the Venezuelan filmmaker and documentarian Rafael Lacau, carry out photography workshops in rural areas of South America, especially with children who have never had contact with a camera. The experience documented here is that of the youngest inhabitants of Tuñame, a town in the Venezuelan Andes. In this production, the children express how they see their community, how they understand problems - especially environmental problems - and what they feel about their reality and the solutions to face it. This documentary is part of the series "Venezuela seen by its children", presented on public television in that country.

              Non-Identified Video Observatory (OVNI)
              ES ES-OVNI RSC-3384 · Item · 2007
              Part of Non-Identified Video Observatory (OVNI)

              The Ancla2 Photography Cooperative, with the Venezuelan filmmaker and documentarian Rafael Lacau, carry out photography workshops in rural areas of South America, especially with children who have never had contact with a camera. The experience documented here is that of the youngest inhabitants of Tuñame, a town in the Venezuelan Andes. In this production, the children express how they see their community, how they understand problems - especially environmental problems - and what they feel about their reality and the solutions to face it. This documentary is part of the series "Venezuela seen by its children", presented on public television in that country.

              Untitled
              Unterm Zelt
              ES ES-OVNI CTX-S007-SS005-0006 · Item · 1993
              Part of Non-Identified Video Observatory (OVNI)

              A circus travels around Germany, 60 people live constantly in a community. Now 18, Ramona Barelli has watched the workers raise the circus tent in each city since she was a little girl. 6th Independent Vídeo & Interactive Phenomena Show

              ES ES-OVNI DIF-S016 · Series · 2023
              Part of Non-Identified Video Observatory (OVNI)

              Unidentified Video Observatory Constellations

              Presentation at the MACBA 2023-2024 IEP

              Una eina per a explorar

              L'Observatori de Vídeo No Identificat és una potent eina per a la incursió entre els «oasis» que resisteixen a l'extensió del desert. Incursió en el sentit d'exploració i viatge, alhora físic i iniciàtic, obertura a l'encontre amb l'inaudit que mai deixa igual.

              «Tornar a obrir el camp de l'experimentació»

              A la seva manera modesta, situada, funambulista amb la Institució — una de les pràctiques que ovni ha perseguit des del principi ressona amb aquesta veu indígena que es va alçar amb força, en la mateixa meitat dels '90, des del cor de la selva: Veu de les comunitats sense veu, que no ha cessat, veu emmascarada, on la màscara es torna una manera de comparèixer que subverteix des del principi la unificació global tecnocapitalista i els seus «mecanismes per a separar aquesta cria de la terra de la seva mare» (Ailton Krenak) (1). Aquesta pràctica consisteix a «tornar a obrir el camp de l'experimentació» — tornar a recuperar l'obertura, l'incisiu, la proximitat i la commoció crítica que havia tingut el vídeo en els seus inicis. Tornar a portar el documental independent, el testimoniatge, la visió poètica, el treball d'arxiu (2).

              Per tant, el treball d'ovni–desorg va més enllà de les consideracions banals sobre el vídeo i l'audiovisual, la diferència amb el cinema o les qüestions tècniques. El projecte és una eina brutal perquè al llarg dels anys es torna més i més evident que el vídeo, l'arxiu, la imatge són, en la societat de la imatge en què vivim, eines fonamentals que ajuden a pensar el present . — Pensar, deia DH Lawrence, no consisteix, com es creu, a recuperar dades obsoletes i extreure conclusions falses. Pensar consisteix en un descobriment, que es fa amb tot el cos i el començament del qual és generalment dolorós (3). Descobriment dolorós quan trenca l'aparent normalitat unívoca, la closca que ens tanca i ens encega, esquerda (4) — íntima i poètica o política i comunitària— que obre a formes més vitals, més amables, més reparadores i més riques d'habitar, els «oasis» (5).

              Vivim una època de guerra sense fi. Una guerra l'objectiu de la qual és perpetuar-se i perpetuant-se imposar un «eix temporal global» unificat, com deia Kader Attia al final de la seva conferència (6). O dit amb les paraules de Ailton Krenak: «Mentre la humanitat va distanciant-se del seu lloc, un munt d'astutes corporacions va ensenyorint-se de la Terra. Nosaltres, la humanitat [que ens han dit que som, aïllant-nos d'aquest organisme del qual som part, la Terra] viurem en ambients artificials produïts per les mateixes corporacions que devoren selves, muntanyes i rius.» (7)

              Però a l'interior d'aquest procés es produeixen ruptures (8), ruptures que a vegades ocorren, que trenquen el temps lineal, el temps d'una repetició normalitzada que es vol eterna. Ruptures que pleguen el temps de la subjectivitat i de les coses, ruptures intempestives i insospitades que obren el camp del possible — i deixen advenir veus d'Egipte, Líban, el Marroc o el poble Palestí en l'exili (9), veus de la selva i els ancestres, testimoniatges i visions des de l'Índia o des de Gènova o l'Argentina en la revolta, veus de la Frontera i de les Colònies, cosmovisions indígenes o africanes, Aymara o Quítxua o del Senegal— veus, presències i experiències de ruptura que també emergeixen aquí, a Barcelona, decolonials, feministes, o de pura revolta contra el capital i el seu món.

              Una constel·lació contra l'oblit

              Com a projecte de recerca i creació, l'Observatori és en el sentit més profund un arxiu de les ruptures i, per tant, quan l'arxiu és —com s'inclou en els debats contemporanis— una eina de la història i la història l'escriuen els vencedors, com deia Walter Benjamin,  l'Observatori és també una ruptura dels arxius (10), doncs, com també deia Benjamin, «Ni tan sols els morts estaran fora de perill si l'enemic venç… I aquest enemic no ha cessat de vèncer» (11). Ovni és així una constel·lació contra l'oblit — és una invitació a prosseguir —de manera artística, poètica o experimental— el que s'ha obert en les ruptures de l'època — que són també moments de bifurcació de continents perceptius — on la realitat està en joc.

              És el que vèiem l'altre dia amb l'Elvira Espejo Ayca (12), on enfront del tipus de «saber» occidental, que contínuament "talla" o separa (emoció i raó, art i ciència, naturalesa i cultura) per a situar-se des de dalt com a domesticació i dominació de l'ésser humà, ens presentava la potència de la «criança mútua» com a desplegament de «interconnectivitats» i «cura i atenció màxima», on s'aprèn a través de la retina, el tacte, la sensació de tot el cos, donant lloc a una sensibilitat i una manera de viure on ja no ets «tu» l'important, sinó que la vitalitat de la Terra és l'important —«The Earth» de la qual parlava Achille Mbembe a partir d'ontologies Yoruba i Dogon (13)— cuidar el que et cuida, protegir el que et protegeix, mutar amb el que muta, atendre al que contínuament emergeix...

              Ovni és una constel·lació contra l'oblit perquè els moments de ruptura o les fulguracions visionàries tornen a tancar-se sota la inèrcia de la normalitat, però queden traces, petjades, veus. I si des d'algun lloc val la pena continuar pensant és des d'aquests moments que esquerden el continuum de la història recent, des de l'experiència més alta.

              Una invitació a l'encontre

              Pensar avui és pensar no sols amb paraules, és pensar amb la gestualitat del cos i amb els cossos sonors, és pensar amb imatges que ens fereixen o ens encoratgen, o amb purs enigmes del temps, és convocar als espectres en el llindar de la nostra participació en el món. Pensar avui és pensar des de l'escolta i des de l'obertura a l'encontre amb l'inaudit no sols humà. Com a amic i col·laborador extern de desorg.org , veig que una dimensió fonamental del projecte, que jo he trobat en el seu centre, està en la invitació a l'encontre — com a manera de continuar el que s'obre amb la ruptura — que està en el cor del pensar, del delirar, del tractar de portar endavant pràctiques de llibertat.

              Invitació a trobar-se que començava amb projectes d'autoria —també anònima o sense-identificar— que enviaven coses per a projectar des de molts llocs, pròxims i llunyans, i que seguia amb la invitació a l'encontre amb el que s'anava a buscar i que ressonava amb el que arribava. Invitació a l'encontre amb les veus i projectes que a Barcelona emergien en ruptura o en dissonància amb la monoforma, amb l'«eix temporal global» on «There is no alternative». Des d'Espai en Blanc a la Confraria Sufí senegalesa dels Baye Fall, 15M bcnTV o el grup de «Ciutat Morta». — L'objectiu exotèric no era capturar-los per a neutralitzar-los en la Institució Cultural , sinó, des dels seus marges, tibar la Institució per a fer sortir de polleguera la seva tendència a tancar-se sobre si mateixa i tornar-se irrespirable, sota la seva epistemologia d'experts i els seus procediments entre el management i la burocràcia. — Però l'objectiu no quedava només allí, no era per a res exterior. L'objectiu esotèric era i continua sent el viatge mateix de la recerca i de la trobada, prosseguir i ampliar la conversa, i l'experimentació. Com deia Hölderlin: «La vida de l'esperit entre amics, el pensament que es forma en l'intercanvi de paraula per escrit i de viva veu són necessaris als que busquen. Fora d'això som per nosaltres mateixos sense pensament. Pensar pertany a la figura sagrada que junts figurem» (14).

              — Paradoxalment la possibilitat dels encontres és més intensa com més desllorigat està el temps, com més gran és la interrupció i l'alteració del temps lineal homogeni. No obstant això, el viatge continua, els llaços segueixen aquí.

              — Arxiu de les ruptures, no sols com a testimoniatge d'aixecaments radicals i comunitaris, sinó també de disrupcions de la percepció i la sensibilitat, de la presència ín

              ES ES-OVNI CTX-S007-SS003-0021 · Item · 1993
              Part of Non-Identified Video Observatory (OVNI)

              Five women's stories are interlaced with scenes of work and the resplendent festivities, music, poetry and paintings of the region. They show how economic independence, community, friendship, cultural pride and respect for "women's work" not only give a woman self-esteem and a sense of purpose in life, but contribute to the well-being of whole society. 6th Independent Vídeo & Interactive Phenomena Show

              Un tantito de sangre namás
              ES ES-OVNI CTX-S007-SS003-0023 · Item · 1996
              Part of Non-Identified Video Observatory (OVNI)

              Barco, known for her feminist work, interviews Zapotec women all over the region of Oaxaca in order to explore the subject of virginity. 6th Independent Vídeo & Interactive Phenomena Show

              Untitled