Aquest document té el ritme dels seus protagonistes, retrata el seu pols, la quotidianitat d'una família en el mitjà rural Mexicà. Pelicula en blanc i negre d'una extraordinària bellesa, realitzada amb les mes rudimentàries eines. 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius

Retrats emblemàtics i intimistes que ens conten la destinació actual dels fulani d'Àfrica Occidental. A Mali, un dels estats més pobres del món, aquest poble s'enfronta a un futur incert. En una societat malinesa en ple procés de transformació i davant la inevitable modernització del país, existeix alguna possibilitat que puguin sobreviure les tradicions i maneres de vida d'aquests pastors seminòmades? Per mitjà d'una commovedora trobada amb aquesta cultural tradicional, el documental mostra el moviment universal de transformació de la mentalitat rural.

A través d'imatges, testimonis, articles de premsa, música, manifestacions i tradicions, la comunitat de La Vega, barri consolidat de la capital, narra la història del seu progrés, expansió i consolidació. L'organització conseqüent i autogestionada d'aquesta població troba les seves bases en un profund sentit de pertinença, signat per les manifestacions de les seves arrels indígenes, negres i revolucionàries.

“Estem travessant un període ombrívol en la història de la humanitat, en què la combinació del cinisme postmodern (que elimina el pensament crític i humanista del sistema educatiu); la creixent avarícia generada per la societat de consum, la catàstrofe humana, econòmica i ecològica que es manifesta en forma de globalització, l’augment massiu del sofriment i l’explotació de la població de l’anomenat tercer món, i la conformitat i la normalització adormidores provocades per l’audiovisualització sistemàtica del planeta han format, de manera sinèrgica, un món en què l’ètica, la moral, la col·lectivitat humana i el compromís (amb tot el que no sigui oportunisme) es consideren ‘antiquats’. El malbaratament i l’explotació econòmica s’han convertit en l’habitual, fins al punt que ho inculquem als nens. En un món com aquest, els esdeveniments de la primavera del 1871 a París representen (encara avui dia) la idea del compromís amb una lluita per un món millor i la necessitat d’algun tipus d’utopia social col·lectiva, tan necessària ara mateix com l’aire que respirem. D’aquí va sorgir la idea de fer una pel·lícula que mostrés aquest compromís.”

“Estem travessant un període ombrívol en la història de la humanitat, en què la combinació del cinisme postmodern (que elimina el pensament crític i humanista del sistema educatiu); la creixent avarícia generada per la societat de consum, la catàstrofe humana, econòmica i ecològica que es manifesta en forma de globalització, l’augment massiu del sofriment i l’explotació de la població de l’anomenat tercer món, i la conformitat i la normalització adormidores provocades per l’audiovisualització sistemàtica del planeta han format, de manera sinèrgica, un món en què l’ètica, la moral, la col·lectivitat humana i el compromís (amb tot el que no sigui oportunisme) es consideren ‘antiquats’. El malbaratament i l’explotació econòmica s’han convertit en l’habitual, fins al punt que ho inculquem als nens. En un món com aquest, els esdeveniments de la primavera del 1871 a París representen (encara avui dia) la idea del compromís amb una lluita per un món millor i la necessitat d’algun tipus d’utopia social col·lectiva, tan necessària ara mateix com l’aire que respirem. D’aquí va sorgir la idea de fer una pel·lícula que mostrés aquest compromís.”

“Estem travessant un període ombrívol en la història de la humanitat, en què la combinació del cinisme postmodern (que elimina el pensament crític i humanista del sistema educatiu); la creixent avarícia generada per la societat de consum, la catàstrofe humana, econòmica i ecològica que es manifesta en forma de globalització, l’augment massiu del sofrimeunnt i l’explotació de la població de l’anomenat tercer món, i la conformitat i la normalització adormidores provocades per l’audiovisualització sistemàtica del planeta han format, de manera sinèrgica, un món en què l’ètica, la moral, la col·lectivitat humana i el compromís (amb tot el que no sigui oportunisme) es consideren ‘antiquats’. El malbaratament i l’explotació econòmica s’han convertit en l’habitual, fins al punt que ho inculquem als nens. En un món com aquest, els esdeveniments de la primavera del 1871 a París representen (encara avui dia) la idea del compromís amb una lluita per un món millor i la necessitat d’algun tipus d’utopia social col·lectiva, tan necessària ara mateix com l’aire que respirem. D’aquí va sorgir la idea de fer una pel·lícula que mostrés aquest compromís.”

Aquest documental aborda el fenomen de l'emigració sota una doble mirada: por un costat, des de la de la societat d'origen, i per l'altre, des de la d'aquells que es queden.