Com diuen les autores la frontera no és una formació lineal, sinó un camp de possibilitats que s'obre entre punts de força: Gibraltar, Ceuta, Melilla, Algeciras i les primeres ciutats maghrébines. I que es projecta més enllà en el “miracle” de l'agricultura al sud d'Espanya: l'agricultura intensiva sota plàstic al camp d'Almeria i Múrcia,... miracle impulsat per la força de treball dels anomenats subsaharians i maghrebins, força de treball que sovint es consumeix, vides que s'esgoten després de pocs anys i que cal renovar constantment.

1 – Debord, Debord; , La sociedad del espectáculo. Valecnai: de. Pre-Textos.

2 – Watkins, Peter. http://blogs.macba.cat/peterwatkins/2010/05/26/monoforma/

La Couleur du Sacrifice dóna la paraula a aquells homes vinguts de diversos llocs, la majoria allistats per força, i que va jugar un paper primordial en la Segona Guerra Mundial, sobretot en el moment de l'alliberament de França. Ignorats en els llibres escolars i apartats de les grans commemoracions “espectacle”, avui dia cerquen donar a conèixer aquesta pàgina oculta de la història, testimoniant amb força i indignació la manera com el Govern francès els ignora.

El Marroc els ha oblidat. L'any 1972 milers de famílies vietnamites-marroquines van arribar a la base militar de Rabat-Sale: marroquins amb les seves dones i fills vietnamites. Qui ha sentit parlar d'ells? Qui se'n recorda, avui, d'ells?.

De la sèrie Fes. Ciutat Interior. Silencis i oliveres al vent, contemplacions, laberints i somnis. Abdelfettah Seffar, un artesà que durant molts anys visqué a Londres i va decidir tornar, ens parla de la seva visió de Fes, una ciutat velada, i reflexiona sobre occident i els seus conflictes.