Una de les més poètiques i esclaridores mirades sobre la realitat colonial. Mostra les grans obsessions de “l'home blanc”, el seu etnocentrisme i la seva visió unívoca del progrés. Construïda únicament amb imatges d'arxiu filmades pels colonitzadors holandesos a Indonèsia, examina la tala massiva d'arbres, l'explotació del territori, el desdeny per la cultura autòctona, la imposició evangelitzadora, però també l'existència d'una cultura rica i complexa que lluita per sobreviure i per mantenir la seva visió i estima de la vida. Un retrat de les Índies Holandeses de 1912 a 1933. Més de 260.000 metres de film documental en 35 mm (de nitrat), provinents dels arxius muts holandesos, han servit de matèria prima per a aquest documental que mostra com els Països Baixos administraven la seva colònia (Indonèsia). El comentari tradicional ha estat reemplaçat per poemes (retocats i a vegades rescrits pel realitzador) i per càntics tradicionals de la regió. Monnikendam respecta la duració original dels plans i els sonoritza amb atmosferes electròniques i ambients reals, deixant les boques mudes i alguns sorolls fora de sincronisme, accentuant així “l'efecte històric”.

El terror es el colonialisme britànic i l'imperialisme de la guerra freda. El temps és l'any 1953. La invasió de Guaiana per part de l'exercit britànic l'any 1953 és el punt de partida d'aquest documental sobre el colonialisme i l'imperialisme occidental durant l'època de la guerra freda. Centrant-se en la repressió econòmica i cultural del poble de la Guaiana, els realitzadors expliquen la força d'uns esdeveniments històrics que ens ajuden a entendre la lluita de les classes treballadores. Terror and the time utilitza dades històriques, entrevistes i nou Poemes de la Resistència de Martin Carter per analitzar l'impacte total dels esdeveniments de l'època. Les imatges de les seqüeles de la pobresa i l'opressió assenyalen els complexes efectes de la vida quotidiana sota el domini colonial. Eusi Kwyana, un dels principals integrant se l'aliança dels treballadors, explica que els versos de Carter, prohibits a Guaiana, van ser efectius perquè són un producte cultural o "alimentació ideològica", que enriqueix la seva lluita.