Un treball sobre les restes de l’esclavisme a la Barcelona que es prepara per fer la Via Catalana per a la Independència. Un reportatge sobre el Marquès de Comillas, Güell, Delgado, Colom, i sobre la ciutat que els dedica els seus espais principals enmig de la inconsciència de la majoria de la població que mentrestant vol "alliberar-se d'Espanya". Un reportatge que ens interroga sobre què vol dir alliberar-se, i quin tipus d'alliberament busquem a nivell personal i col•lectiu, què en farem de la pròpia història, i sobretot què en farem dels opressors i assassins "propis".
Daniela OrtizColonialismo
17 Descripció arxivística resultats per al Colonialismo
L'espai de l'immigrant és un espai autogestionat format per i per a migrants. És un espai de trobada, reflexió i acció. Partint dels sabers "migrants" i exposant els propis cossos racializats, l'espai busca generar noves formes de resistència, apoderament i reivindicació de les persones migrants com a subjectes polítics.
Com diuen les autores la frontera no és una formació lineal, sinó un camp de possibilitats que s'obre entre punts de força: Gibraltar, Ceuta, Melilla, Algeciras i les primeres ciutats maghrébines. I que es projecta més enllà en el “miracle” de l'agricultura al sud d'Espanya: l'agricultura intensiva sota plàstic al camp d'Almeria i Múrcia,... miracle impulsat per la força de treball dels anomenats subsaharians i maghrebins, força de treball que sovint es consumeix, vides que s'esgoten després de pocs anys i que cal renovar constantment.
1 – Debord, Debord; , La sociedad del espectáculo. Valecnai: de. Pre-Textos.
2 – Watkins, Peter. http://blogs.macba.cat/peterwatkins/2010/05/26/monoforma/
Un viatge iniciàtic a l'interior de la ciutat de Fes mitjançant fragments que il·lustren diferents aspectes del teixit antropològic, sociològic, urbanístic i religiós de la ciutat. Aquests són els vídeos de l'exposició que, sota el mateix títol, es va realitzar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l'any 2002 (Un projecte d'Albert García-Espuche i Toni Serra).
Viatge iniciàtic a la medina de Fes, una immersió a la seva ciutat antiga, en el seu teixit antropològic i cultural, en el qual cada pas ens descobreix una nova dimensió i afegeix sentits nous al que ja hem vist. Un acostament a una altra cultura, pròxima i distant. Un mirall en el qual reflexionar també sobre el nostre propi món. Fes Ciutat Interior. És una instal·lació en 10 sales consecutives amb projeccions de vídeo en loop, cadascuna de les quals representa un nivell d'aproximació a aquesta ciutat. I una sala fosca amb l'audició d'un Dhikr. Més quatre monitors d'arxiu amb entrevistes. Els visitants decideixen el seu temps i seleccionen segons els seus interessos, cadascun d'ells veu doncs una exposició diferent.
Toni SerraEntrevista amb Houria Bouteldja.
Realitzat entre Camerun i Brussel·les, Je ne suis pas moi-même és un documental que explora les contradiccions que viu el món de les antiguitats africanes. D'on provenen les màscares d'art africà? Quin camí han seguit fins arribar a les vitrines de les galeries i col·leccions més importants d'Europa? Qui determina el valor econòmic i estètic d'aquestes peces en el context postcolonial' Hi ha un mercat d'art ètnic a Europa necessitat de nous objectes. També hi ha una Àfrica necessitada de recursos econòmics, disposada a vendre el seu llegat cultural i a falsificar-lo si fa falta.
Anna Sanmartí BaróCompilació del patrimoni fílmic colombià relacionada amb les comunitats indígenes. Lectura dels arxius del Patrimonio Fílmico Colombiano. Colección Acevedo (material de 1932 a 1948) i Marco Tulio Lizarazo (entrega d'armes del Guerriller Guadalupe Salcedo, 1953).
Xavi Hurtado"Mostraré dos vídeos: Trobriand Cricket i Les Maîtres Fous per parlar del que anomeno “mimetic excess”. Per aquest terme entenc una alegria o “jouissance” en la mimesis per si mateixa (Nietzsche parla d'això en la seva descripció de Dionís). Un “excés” que es produeix en el moment de la descolonització en les dècades de 1950-60, amb la trobada entre el món indígena i l'europeu; el primer amb el seu cos mimètic i l'europeu amb la seva maquina mimètica (la càmera). Una pregunta actual: ara, al 2006, què fem amb aquest “excés?"
Port Trade Portrait és un retrat del "Port Vell", l'antic port de mercaderies de Barcelona, actualment transformat en espai d'oci turístic. Dels mateixos molls d'on partiren els vaixells negrers que van enriquir a la burgesia de la ciutat, avui turistes passegen al costat d'africans que intenten tirar endavant sota la pressió de persecucions i detencions.
David Batlle