En el capitalisme global, el desplaçament dels cossos a través de les fronteres respon a un dualisme asimètric. Un costat de la frontera actua com a mur de contenció,una fulla que talla territoris, cossos i gèneres. Amb una voluntat no tant d’impedir l'accés a les zones centrals del capital, com d’administrar la legalitat d'aquest pas i així bifurcar el flux migratori en ser i no ser. L'altre costat de la frontera adopta una interface elàstica que s'expandeix sense fi en l'espai de «l'altre», preservant la impermeabilitat de coneixements i identitats. La frontera ha deixat de ser un espai perifèric per esdevenir central. La seva implosió es manifesta en tot un seguit d'institucions, dispositius de seguretat i agències paral·leles que poblen les nostres ciutats, configurant una frontera interior en expansió. La lògica de la frontera es propaga a la totalitat de les estructures del poder polític i cognitiu. En aquest sentit podem parlar de les fronteres com a laboratoris d'un nou sistema totalitari. El que abans eren proclames pròpies de grups sectaris obertament racistes, ara passen a formar part del discurs governamental i mediàtic. El colonialisme també és un estat de l'ànima, basat en l'alteritat en permanent oposició. Sempre un "altre" a criticar, ocupar, conquistar... mai la contemplació amorosa, el diàleg de transformació per ser, ...ser sense frontera.
Colonialismo
115 Descripció arxivística resultats per al Colonialismo
[ migra i colonialitat ] / OVNI 2016
La frontera com a centre. Zones de ser i no ser
/ CONTEXT 1994 - 2020
[ migra i colonialitat ] / OVNI 2016
PROGRAMA CASTELLANO PDF
Vídeos Conferències Debats.
La frontera tendeix a expandir-se: explosiona en subcontractes en tercers països i implosiona en fronteres interiors, en dispositius de control, en detencions i desaparicions...; és a dir, tendeix a ocupar la totalitat del sistema i a esdevenir-ne centre. A l'ombra de la frontera com a sistema – allà on el control es troba fora de control, es crea el prototip d'una societat totalitària.
Respecte al tema de la migració existeixen una sèrie d'oblits decisius, que no només en dificulten una reflexió en profunditat sinó que n’alimenten visions excloents. El primer dels quals és l'oblit colonial – l'estreta connexió entre la migració, la colonialitat i la seva mutació global. El segon prové de limitar qualsevol reflexió sobre la migració a l’aspecte polític, policial, econòmic, demogràfic i humanitari… però rares vegades en termes de coneixement i saviesa; dels quals n’estem veritablement necessitats. Un tercer oblit consisteix en aplicar a les persones l'etiqueta “immigrant”, construint el seu imaginari corresponent, i tancar-les dins...sense re(cor)dar que en realitat tot i totes migrem entre territoris, espais, temps i coneixement.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Montalegre 5. 08001 Barcelona
La France est un Empire és un fresc sobre la grandesa de França. Una pel·lícula que narra amb orgull la història de la creació en menys d'un segle (entre 1814 i 1912) de l'Imperi Francès. Una propaganda amb bona consciència sobre com França va emprendre la missió civilitzadora que ella mateixa s'havia imposat i tots els beneficis que va portar la colonització dels “indígenes”. En aquest sentit, és un testimoni gairebé etnogràfic de com es veia França a si mateixa en vigílies de la Segona Guerra Mundial.
Jean D'AgraivesLa història d'una trobada fallida entre dues cultures amb diferents sensibilitats i imaginaris. Que va portar a una colonització marcada per la brutalitat, malgrat el fet que les guerres, el caos i la destrucció es podien haver evitat. A partir d'imatges d'arxiu, la pel·lícula reverbera a través del temps i l'espai: "França és la nostra pàtria".
Rithy PanhLa Couleur du Sacrifice dóna la paraula a aquells homes vinguts de diversos llocs, la majoria allistats per força, i que va jugar un paper primordial en la Segona Guerra Mundial, sobretot en el moment de l'alliberament de França. Ignorats en els llibres escolars i apartats de les grans commemoracions “espectacle”, avui dia cerquen donar a conèixer aquesta pàgina oculta de la història, testimoniant amb força i indignació la manera com el Govern francès els ignora.
Mourad BoucifInauguració: dijous 21 de juliol del 2016, a les 19.30 h
Les obres triades per a l’Acte 34 del Nivell Zero posen al centre de l’anàlisi el concepte de ciutat com a fenomen viu, divers i altern. Sota aquest prisma, la ciutat altra és una ciutat somniada, imaginada, silenciada, revoltada o abandonada, que defuig el paradigma neoliberal de la urbs com a escenari per fer-hi negocis, que s’allunya de la ciutat com a parc temàtic o de la ciutat simulada que sorgeix idèntica i uniforme en tants indrets del món.
Trailer del clàssic de Hollywood. Abundant en els tòpics etnocèntrics, paternalistes i colonialistes. www.archive.org
L'any 1958 el general De Gaulle va pronunciar, en una Algèria convulsa i ensangonada per la repressió i les pràctiques de tortura, el seu demagògic “Je vous ai compris”. Una lectura atenta dels documents audiovisuals (noticies i promocionals governamentals) de l'època donen un nou i contrari sentit a la famosa frase. “Je vous ai compris” mostra aleshores el veritable sentit de la tasca civilitzadora d'occident. Avui en dia tan entusiastament renovada.
Realitzat entre Camerun i Brussel·les, Je ne suis pas moi-même és un documental que explora les contradiccions que viu el món de les antiguitats africanes. D'on provenen les màscares d'art africà? Quin camí han seguit fins arribar a les vitrines de les galeries i col·leccions més importants d'Europa? Qui determina el valor econòmic i estètic d'aquestes peces en el context postcolonial' Hi ha un mercat d'art ètnic a Europa necessitat de nous objectes. També hi ha una Àfrica necessitada de recursos econòmics, disposada a vendre el seu llegat cultural i a falsificar-lo si fa falta.
Anna Sanmartí BaróPorta les veus i les ments dels camperols d’El Cuzco, Perú. Ens expliquen quina escola volen per als seus fills, quin tipus d'educació és la que fa falta per a què floreixi la vida i es transmeti la força dels temps d'abans. Al llarg dels darrers anys, la institució Ceprosi de Cuzco ha estat treballant amb grups de mestres i pares de família per establir una nova reflexió al voltant del tema de l'educació i la diversitat cultural. Els esforços que fan per entendre de quina manera els nens poden aprendre dels dos mons (occidental i andí), els duu a conclusions sorprenents, que val la pena escoltar i considerar.
Rodrigo Otero Heraud