El projecte parteix de la idea de simbolitzar l'explotació material, física i emocional en la qual es va basar la colonització a partir del robatori del port d'Alger per part de les Tropes Colonials Franceses. Tenint en compte l'experiència personal i subjectiva de la ciutat, l'artista i un col·laborador algerià (Ahmed Chaabi) construeixen una doble narració dialògica, un retrat dels sentiments personals i històrics del lloc. Un poema d'amor sobre la dominació i la desconfiança, sobretot el que volem conèixer en profunditat, però que sabem impossible d'entendre íntegrament. Sobre el que la Kasbah va representar ahir i el que és avui. Els seus mites i les seves realitats, i un futur incert que tots compartim sota l'amenaça de la globalització. Més que qualsevol altre districte d'Alger, la Kasbah representa l' "alteritat". Els seus sinuosos carrers són un laberint cap al desconegut on un desitja perdre's i on, al mateix temps, es té por de fer-ho. Un món desconegut, fins i tot per als algerians, on el real juga per a amagar-se. El vídeo qüestiona l'objectivitat de l'investigador en el treball etnogràfic clàssic.

Tarajal: desmuntant la impunitat a la frontera sud és un treball de recerca realitzat per la productora Metromuster, responsable també del documental Ciutat Morta, per encàrrec de l'Observatori DESC, amb qui ha col·laborat estretament en les tasques de recerca. El documental mostra el testimoniatge d'experts en el fenomen migratori, periodistes, juristes, portaveus policials, activistes i declaracions dels responsables del Ministeri de l'Interior, que es contraposen per construir un relat que evidencia les contradiccions i, sobretot, la sospita que no es tracta d'un simple cas de negligència policial, sinó que respon a una estratègia planificada en l'aplicació de les polítiques de control migratori.

Un tècnic cooperant recorda el seu "treball tècnic" quan, durant el conflicte algerià, instal·lava mines que encara maten molts civils. Assaig previ al rodatge d’Avoir vingt ans dans les Aurès: una ficció construïda a partir de testimonis de soldats cridats a l’Algèria.

La pel·lícula retrata la lluita, l'exili, la interminable espera i posterior arrest, i les vides perseguides als dos costats del mur que divideix el Sàhara Occidental. Territoire perdu és un testimoni del poble saharaui, de la seva terra i de la trampa que suposen els somnis d'altra gent. El film juxtaposa paisatges sonors, retrats en blanc i negre i poètica nòmada.  

Dolor i mass media a Algèria.

El naixement del grup Tinariwen als principis dels anys vuitanta està íntimament lligat a situació d'exili i èxode del poble tuareg. El músics de Tinariwen, reunits al voltant d'Ibrahim “Abraybone”, són tots originaris de l'Adrar d'Ifoghas, al nord de Mali, i refugiats durant els anys 1970 a Tamanrasset, a Algèria. Entre el rock, el blues acre i la música tradicional, les seves guitarres elèctriques saturades i el seu cant de revolta errant i d'amor acompanyen totes les etapes del moviment de rebel·lió tuareg fins al més fort dels combats. Aquesta pel·lícula està dedicada al meu amic Amadou Aghali.

La regió de Hadhramaut al sud est del Yemen és ben coneguda per la seva arquitectura d'adob. Al llarg dels segles la població ha desenvolupat tècniques sofisticades de construcció i han creat un entorn arquitectònic únic. Estructures espectaculars com per exemple edificis de fang de deu plantes que s'aixequen des del fons de la vall. En les entrevistes, els paletes descriuen les seves tècniques i els reptes als que s'enfronten amb l'introducció de nous materials de construcció importats. The Architecture of Mud documenta l'arquitectura vernacular, la construcció d'edificis i la societat a la que pertanyen.