El moviment indígena del Cauca ha passat per moments històrics de guerra en què s'ha vist obligat a utilitzar el dret a una resistència civil violenta, com a resposta als atacs de diferents grups armats. Actualment és un moviment pacifista centrat en el respecte a la vida i a tot el que la fa possible.

Per deutes històrics que l'Estat colombià incompleix, el 2005 el moviment indígena del Cauca es veu obligat a reprendre l'estratègia d'ocupació d'Haciendas. A l'ocupació de l'Hacienda de Japio, un indígena és assassinat i molts altres són torturats per les forces de l'Estat d'Álvaro Uribe Velez.

Compilació del patrimoni fílmic colombià relacionada amb les comunitats indígenes. Lectura dels arxius del Patrimonio Fílmico Colombiano. Colección Acevedo (material de 1932 a 1948) i Marco Tulio Lizarazo (entrega d'armes del Guerriller Guadalupe Salcedo, 1953).

La terra, els seus fruits, els seus llocs particulars i les pràctiques culturals tradicionals dels seus habitants, són béns sagrats comuns materials i immaterials. A la base de la lluita pacifista per la sobirania integral de les comunitats indígenes i camperoles del Cauca, hi ha la sobirania alimentària. L'intercanvi segueix essent una de les seves estratègies.

En un departament colombià, angoixats davant la pressió de l'home blanc (exèrcit, paramilitars i fins i tot la guerrilla) es reuneix una assemblea indígena, en la qual demanen al "bunachi" (home blanc) que els deixi en pau.

Al vespre, el camp colombià es transforma. El perill guaita a la nit. Carmen, una pagesa de cinquanta i pocs anys, ho coneix de prop. Aquesta pel·lícula troba la distància justa que ens permet absorbir el relat de la seva turmentada vida i endinsar-nos en el món dur dels camperols colombians a través d'un dels seus aspectes més fascinats: la tradició oral.

Una successió de misteris ordenats i observats repetidament. Un ritual de creació de sentit. El somni d'un exercici quotidià de lliure interpretació de la realitat.