La pel·lícula està basada en el culte de les ànimes del purgatori, a Nàpols. Es diu que els morts són abandonats, sense nom. Diuen que criden en somnis, però de vegades apareixen al mig de la multitud - algú que t'està mirant. Aquests morts demanen un reconeixement, llavors s'adopta un crani, un dels milers de restes humanes del soterrani de la ciutat. D'aquest culte, practicat fins fa pocs anys, queden les empremtes, els costums, les creences.

“Cada vegada que viatjo a Istanbul, la ciutat es manté enigmàtica i sense secrets, lluny de les visibilitats dominants.” (M.J. Mondzain) “En ella tot es barreja i tot és present, no en forma de capes estructurades, ben conservades, protegides i organitzades, sinó en acumulacions que es desgasten i s’esborren, en el buit i el caos. Un jardí salvatge, aquí, el cicle de la vida i la mort, res no es destrueix, tot és viu, s’esgota, continua. El rellotge: el Bòsfor. Aquesta ciutat és camí, és el temps que discorre. Aquí, més que en qualsevol altra part, sóc capaç d’albirar l’infinit, el constant. Els temps es barregen, el flux va i ve; puc percebre altres temps al límit del visible.”

L'ordenança cívica aprovada per l'Ajuntament de Barcelona i ampliada a d'altres municipis catalans s'assembla a la campanya de Fraga “Mantengan limpia España”. Treballadores sexuals, skaters, artistes, activistes socials... es manifesten en contra. El vídeo recull el conjunt de manifestacions que van sorgir en contra de l'ordenança del civisme. A més apareix l'ocupació del Teatre Arnau que un grup de persones (Espai alliberat per la Cultura) ha organitzat per denunciar la mercantilització de la cultura i reivindicar la necessitat d'espais de creació a Barcelona. La realització del vídeo s'ha plantejat de forma participativa.

Inauguració: dijous 21 de juliol del 2016, a les 19.30 h

Les obres triades per a l’Acte 34 del Nivell Zero posen al centre de l’anàlisi el concepte de ciutat com a fenomen viu, divers i altern. Sota aquest prisma, la ciutat altra és una ciutat somniada, imaginada, silenciada, revoltada o abandonada, que defuig el paradigma neoliberal de la urbs com a escenari per fer-hi negocis, que s’allunya de la ciutat com a parc temàtic o de la ciutat simulada que sorgeix idèntica i uniforme en tants indrets del món.

Mapas migrantes és una revisió de les migracions a Barcelona, des de la postguerra fins a l'actualitat, narrada mitjançant infraestructures, edificis i mobiliari urbà en el seu context actual. Mapas migrantes és un atles, un recull de mapes escrits per les veus dels migrants que amb el seu relat en passat ens conviden a rellegir la ciutat en present. Cartografiant l'invisible ens endinsem en un territori on les subjectivitats ens desfaran el traç de les línies construïdes pel discurs dominant.

La nit. Travessar en cotxe una ciutat mediterrània. La seva llar invisible i fugissera, absorbida per la visió del paisatge urbà. Al mateix temps, una veu masculina ens relata un passeig nocturn i solitari, sense objecte clar, fet per deixar passar el temps abans de la partença final. La partida d'un home en trànsit o un futur exiliat.

Un curt a partir d'una entrevista en una fleca de Berlín. Quan vaig establir conversa amb els que hi treballen, em van dir que eren de l'Iraq. Mentre parlaven entre ells, insistien cada vegada més en el fet que eren tots kurds i que feien pa seguint la tradició kurda. A l'aparador hi ha un rètol que posa en alemany “pa pla oriental” i em va entrar la curiositat d'esbrinar per què la fleca s'havia “orientalitzat”.

Quatre famílies del barri barceloní de Bon Pastor es neguen a abandonar la seves cases d'una planta. Uns perquè hi han viscut tota la vida, altres perquè se senten enganyats pel Patronat de l'Habitatge. Aquest vídeo mostra l'acció que l'Assemblea de Suport a Bon Pastor va dur a terme en solidaritat amb les quatre famílies que resistien, en uns temps on demanar el que un creu just és “políticament incorrecte”.