/ EL VIATGE DE L' ARKA KINARI /

/ NOM FINAL TRANSPARENT /

/ NOM FINAL TRÀNSIT /

/ UN ORDRE DIFERENT /

/ SILENCI EN EL DESPERTAR DELS MONS_EL VIATGE /

/ SILENCI EN EL DESPERTAR DELS MONS_LA VISIÓ /

/ SILENCI EN EL DESPERTAR DELS MONS_EL LLINDAR /

/ EL NÚVOL ÉS A L'ATMOSFERA /

• Sens dubte és una millora inqüestionable per a tothom -

• Memòries del demà -

  / DE GOSSOS, CENDRES I HERBES /

  Exploracions de capvespre

De gener a desembre 2022.

CENTRE D'ARTS SANTA MÒNICA, BARCELONA

Entrada gratuïta, aforament limitat.

Presentem algunes exploracions o recerques que tracten de respondre a l'exigència que ens presenta l'època. Exigència singular, d'una llum al final de la nit. Ningú pot avui presentar una afirmació diàfana i perfecta, enmig d'un context de soroll, confusió i por. Proposem entorns i contextos d'imatge en moviment que pretenen obrir una esquerda per a la comprensió.

Es plantegen qüestions fonamentals: Com entendre l'ús de la imatge fixa i en moviment en els temps post-instagram?, fins a quin punt la pantalla forma realment part de les nostres vides? On se situa un paisatge representat en la pantalla? Quina és la força de les històries que es conten amb imatges? Quines bifurcacions en la realitat s'estan seguint en la metròpoli cibernètica?.

Exploracions de capvespre ens porta alguns testimoniatges, projectes de recerca que adopten diferents estratègies i formes per a adquirir coneixements sobre qüestions contemporànies entorn de la imatge, la facultat d'imaginar, les forces màgiques i les qüestions tecnològiques i de la tradició. «Ha de ser bon testimoni aquell per la credibilitat del qual travessen uns altres literalment el foc», deia Franz Rossenzweig.

Com a testimoniatges d'aquesta alteridad que batega en el fons de tota realitat, Exploracions de capvespre pretén anar més enllà de la signatura i de l'autoria. Els diferents moments de les nostres recerques s'entrellacen infinitesimalment, creant un rizoma de ressonàncies.

Travessar la interfície. Multiplicar les possibilitats combinatòries, aconseguir l'infinitesimal on tota captura anquilosada es desfà, deixa una porta oberta fins i tot entre les nostres modestes i estranyes existències. Mantenir el cor obert a l'escolta d'això que excedeix en la realitat, del desplegament d'un petit jardí domèstic o de la ressonància entre els jardins interiors i el cel estrellat. En tota exploració de la realitat hi ha més del que sembla a primera vista, perquè tota realitat està en excés respecte a si mateixa.

/ CANÇÓ DELS ÚLTIMS DIES /

/ MILERS DE PETITS ULLS /

/ CANÇÓ DELS PRIMERS DIES /

Imatges estàtiques es presenten al sistema visual humà d'una manera que crea il·lusió de moviment. 

Santa Mònica  series 2024.

"El concepte de "moviment il·lusori", també conegut com a "moviment aparent", fa referència a la percepció de moviment en una imatge estàtica o en una seqüència d'imatges. Aquest fenomen es produeix quan les imatges estàtiques es presenten al sistema visual humà d'una manera que crea la il·lusió de moviment".

"Il·lusió de Moviment" és la continuació temàtica del darrer mòdul de l'Observatori a "Dimarts de Vídeo 2023", titulat "Intimitat vs Media". Aquest originalment es va desenvolupar durant els inicis de l'Observatori de Vídeo No Identificat en els anys noranta. Recollia diverses consideracions sobre contradiccions, inèrcies, continuïtats i tensions de l'experiència personal en el flux mediàtic contemporani.

Ningú va veure més enllà

/ TEMPS IMPOSSIBLES /

/ LA CERCA DE LA LLUM /

/ SESSIÓ DE SOLSTICI /

Ningú va veure més enllà

Proposem una sèrie de quatre prototips desenvolupats en el context de l’ Observatori de Vídeo No Identificat o des de la seva immediata proximitat, que es materialitzen en quatre publicacions en aquesta pàgina web i quatre sessions al Santa Mònica de Barcelona. La sèrie se centra en una clara voluntat d’obertura en el treball en procés, el diàleg i la contextualització, mitjançant una posada en escena de proximitat.

Aquest estudi, de producció pròpia o en col·laboració, se centra en aspectes concrets, potser il·lusoris, potser desorientadors, del nostre present. Busca intuir solucions o, almenys, crear un context útil des del qual sigui possible avançar.

De la unitat fins a la dispersió.

PELL NEGRA, MÀSCARES BLANQUES

De la unitat fins a la dispersió.

En lingüística, un trinom de la forma X, Y i Z (també anomenat tricoló o expressió tripartida) és una frase feta composta per tres elements coordinats, generalment units per «i» o «o», que són similars en estructura, significat o ritme. Un trinom (en termes lingüístics) és una expressió fixa o semifixa que consta de tres paraules o frases paral·leles o semànticament relacionades, que sovint s’utilitzen juntes per emfasitzar, donar ritme o aconseguir un efecte estilístic.

Proposem una sèrie de quatre prototips desenvolupats en el context de l' Observatori de Vídeo No Identificat o des de la seva immediata proximitat. Aquests es materialitzen en quatre publicacions en aquesta pàgina web i quatre sessions al Santa Mònica de Barcelona .

La sèrie s’articula a partir de quatre derivacions basades en materials videogràfics conservats a l' Arxiu 94-20 , en diàleg amb mòduls de curta durada especialment produïts per facilitar la interpretació. Es tracta d’una proposta centrada en el feedback amb els contextos passats de l’Observatori, una pràctica que el projecte reactiva periòdicament com a exercici de revisió i continuïtat.

Cada mòdul del cicle, Trinomis de la forma , proposa un diàleg entre dues peces històriques de l’Arxiu 94-20 i una peça contemporània de curta durada produïda per l’Observatori. Aquesta triple relació funciona com un node de recontextualització i reconsideració : busca recuperar significats conservats en un dels arxius del projecte, posar-los en escena des del present i obrir noves interpretacions , alhora que estimula la producció actual de l’Observatori i reforça la seva dimensió com a projecte d’autor .

Trinomis de la forma es centra en aspectes concrets—potser il·lusoris, potser desorientadors—del nostre present. En una deriva d’incerteses, els reflexos del comú i la memòria com a record es difuminen. Quan les visions generen obertura, la confessió es converteix en ritual, i l’arxiu que les conté col·lapsa en un simple record; llavors l’experiència esdevé un bucle sense fi.

Aquest cicle de quatre sessions revela un mapa inesperat , que traça una lectura de la unitat fins a la dispersió , i del visible cap a l’invisible . Formes de buit en aparentment absurds: una respiració que concentra, desplega i dissol bombolles en l’aire. Suspeses en els seus reflexos de sol, indueixen pensaments i, de nou, donen forma a un trànsit que només roman en els moments de realitat velada .