Centre Cultural La Marineta, Mollet del Vallès

Elements area

Taxonomy

Code

Scope note(s)

    Source note(s)

      Display note(s)

        Hierarchical terms

        Centre Cultural La Marineta, Mollet del Vallès

          Equivalent terms

          Centre Cultural La Marineta, Mollet del Vallès

            Associated terms

            Centre Cultural La Marineta, Mollet del Vallès

              7 Archival description results for Centre Cultural La Marineta, Mollet del Vallès

              7 results directly related Exclude narrower terms
              ESTATS DE TRÀNSIT
              ES ES-OVNI DIF-S025 · Series · 2024
              Part of Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              14 de desembre de 18:00h a 20:00h

              Centre Cultural La Marineta, Mollet del Vallès

              Entrada gratuïta / Places limitades

              Estats de Trànsit mostra una «alteritat» de subjectes i cultures, que per constituir una alternativa radical al pensament dominant i homogeni, tant referent a àmbits socioculturals com a petites comunitats, desafien les conviccions espai-temporals i antropocèntriques de control i coneixement de qualsevol fenomen visible i invisible. És precisament en els termes de la invisibilitat o la visibilitat de l'aparent, el que ens ha impulsat a elaborar aquest assaig amb imatges, i la paraula com a evocació. Aquest vídeo-assaig és testimoniatge d'aquest intent: els subjectes que apareixen són éssers o ens marginats, auto-exiliats, ascetes, primitius, etc., en i des dels marges de la ‘civilització’.

              El material utilitzat es compon en part de vídeos de codi obert disponibles a la xarxa i re-editats, uns altres que estan disponibles a l'arxiu OVNI i altres creats específicament per a aquest projecte.

              Autors citats al vídeo-assaig Estats de Trànsit, per ordre d’aparició:

              Scott Barley, Philippe Descola, Federico Lanchares, Ciro Guerra, Xavi Hurtado, Gian Antonio Gilli, Toni Cots, Alessandro Quaranta, Pavel Lungin, Ben Rivers, Bruno Latour, Carlos Casas, Toni Serra *) Abu-Ali.

              Aquest vídeo-assaig és un projecte de recerca sense ànim de lucre, amb finalitats educatives.

              Llum / Vibració
              ES ES-OVNI DIF-S019 · Series · 2023
              Part of Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Un vídeo-assaig capaç de suscitar en l'observador un pensament crític alhora que contemplatiu.

              A L lum / vibració discorre i emergeix una preocupació pels llocs, fins i tot anònims, corporis i geogràfics, responsables d'il·luminacions momentànies i visions de l'ànima.

              La recerca ha estat centrada en la conflictivitat existent en la interpretació de la realitat, així com en una crítica de la modernitat, a través de la duplicitat d'oposats (llum/foscor, lloc/espai, sagrat/diví), que hem identificat com a model per a explorar diferents vídeos d'autor, entrevistes i alguns documentals.

              El material utilitzat es compon en part de vídeos de codi obert disponibles a la web i re-editats, uns altres que estan disponibles a l'arxiu en línia desorg punt org, i altres creats específicament per a aquest projecte.

              Autors i participants:

              Toni Serra / Abu-Ali, Toni Cots, Fernand Deligny, Esther Freixa i Ràfols, Gian Antonio Gilli, Ariel Jimenez, Alessandro Quaranta, Jesus Rafael Soto, Laurel Swenson, Renaud Victor, Peter Watkins.

              Un projecte de recerca d' Alessandro Quaranta i Toni Cots , presentat al Convent de Sant Agustí de Barcelona, el 11 de novembre 2023, i el 17 de marc 2023 al Centre Cultural La Marineta , de Mollet del Vallès.

              Memòria i Resiliència
              ES ES-OVNI DIF-S018 · Series · 2023
              Part of Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              Memòria i Resiliència

              Centre Cultural La Marineta. Mollet del Vallès.

              Divendres, 10 de novembre de 19:30h a 21:30h

              Con altri occhi , d’ Alesssandro Quaranta, 13’ (Itàlia) (2014) VOSE.

              Una filmació de les reaccions d’un partisà davant les imatges d'aquells paisatges nevats que havia travessat feia setanta anys. La memòria d’un lloc entre la vida i la mort.

              Inner Lines , de Pierre-Yves Vandeweerd, 88’, 16 mm, (Bèlgica-França), VOSE.

              Als voltants del Mont Ararat, a Turquia i a Armènia, els habitants i els seus coloms missatgers es desplacen per aquestes sendes paral·leles a la trobada de comunitats immerses a la guerra. Homes i dones donen testimoni del que han patit, de les seves existències destrossades, de la vida que lluita contra la mort.

              Col.loqui i debat posterior amb la presència d'Alessandro Quaranta.

              Ajuntament de Mollet i CRA’P – pràctiques de creació i recerca artística.

              La Marineta Centre Cultural.

              Carrer de l'Església, 7, 08100 Mollet del Vallès.

              Palestina Animada
              ES ES-OVNI DIF-S027 · Series · 2026
              Part of Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              13 de març a les 19 h

              Centre Cultural La Marineta

              Carrer de l'Església, 7.

              Taquilla Inversa. Places limitades.

              Presentem en col·laboració amb  CRA'P - pràctiques de creació i recerca artística   i el Col·lectiu Palestina Animada , un programa de cinema d’animació que aborda diversos aspectes de la vida palestina, amb l’objectiu de donar visibilitat a diferents expressions de l’art animat realitzat a Palestina i sobre Palestina.

              Projeccions i col·loqui posterior amb la directora palestina Samira Badran .

              Concrete Sky , Basel Nasr i Ahmad Saleh, 2025, Palestina, Ramal·lah. 5’43 min.

              El viatge diari de la nena del globus, que és testimoni dels efectes del mur de l’apartheid, que separa els infants de les seves escoles, les famílies entre si i la gent de la seva pròpia terra.

              The Tower , Mats Grorud, 2018, Noruega, França, Suècia, 77 min. VOSE. Beirut, Líban.

              Wardi, una nena palestina d’11 anys, viu amb la seva família al camp de refugiats de Bourj el-Barajneh, on va néixer. El seu estimat besavi Sidi va ser un dels primers a establir-se al camp després de ser expulsat de la seva terra el 1948.

              CRA’P – pràctiques de creació i recerca artística és una associació sense afany de lucre creada amb l’objectiu de generar i acollir activitats de recerca i creació entorn a pràctiques escèniques i performatives contemporànies i la seva disseminació.

              Palestina Animada és un col·lectiu de directors i directores de cinema d’animació palestins i internacionals les pel·lícules dels quals aborden diferents aspectes de la vida palestina a través de l’art. Davant el genocidi continu contra el poble palestí, sentim la necessitat d’unir-nos per donar-nos suport mútuament com a comunitat artística, creant vincles més forts entre nosaltres i ajudant que les nostres pel·lícules arribin a un públic més ampli, mostrant històries sobre Palestina. L’objectiu del nostre grup és mostrar diferents expressions de l’art animat realitzat a Palestina i sobre Palestina.

              VISIONS D'UN TEMPS DILATAT
              ES ES-OVNI DIF-S021 · Series · 2024
              Part of Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

              VISIONS D'UN TEMPS DILATAT

              16 de Març de 18:30h a 20:30h

              Centre Cultural La Marineta, Mollet del Vallès

              Un diàleg entre les obres dels videocreadors Scott Barley i Alessandro Quaranta , ambdós tenen en comú una actitud de permanència radical davant l'experiència de l'observat i la visió destinada al públic.

              •    Incanto , d’Alessandro Quaranta (2022). Itàlia. Sense diàlegs. 12’

              Una nena dorm embolicada a la seva manta. La pantalla d’una làmpada que projecta zones d’ombra àmplies és la font d’una lluminositat que s’estén des de l’interior d’una habitació, com els cercles que genera una pedra llançada a l’aigua, fins a arribar als llocs més distants. El que es manifesta a l’interior reverbera a l’entorn exterior, perquè està fet del mateix material. El vídeo és un cant, una oració natural per viure el major temps possible.

              •    The Green Ray , de Scott Barley (2017). South Wales (UK). Sense diàlegs. 12’

              Un Raig Verd que mai arriba. En canvi, el percebem, veient més enllà dels nostres ulls, més enllà dels turons, el percebem per un instant. Ens submergim en el desconegut, més enllà de l'horitzó, més enllà de la visió. En una sola presa d'11 minuts, la pel·lícula ens porta d'exuberants postes de sol, més enllà del raig verd, cap a la penombra, a la densa foscor de la nit, en espera de la imminent tempesta.

              •    Lumen, d’Alessandro Quaranta 2006 Itàlia. Sense diàlegs. 4’20”

              La superfície neutra de la pantalla contínuament travessada per una interferència lluminosa. El camp, definit per la pantalla, és recorregut per un feix de llum en múltiples direccions, revelant cossos de diferent naturalesa i identitat. La llum, com a recurs tècnic nomena l'objecte i, en el seu moviment incessant, estableix un joc de correspondències. La llum és l'ull que forma una singularitat a partir del tot.

              La llum és el llenguatge que aïlla del soroll indistint dels sons.

              •    Womb , de Scott Barley (2017). South Wales (UK). Sense diàlegs. 16’

              La Boca crida. Com una ombra, apunta en l'horitzó d'esdeveniments. S'infla, caçant la nit com una serp en la foscor. La laceració travessa estrelles, devorant el seu menjar. Dins del no-res, alguna cosa res un record de moviment. Més enllà, alguna cosa fora del negre es revela. En l'úter infinit, els membres es desplacen a la deriva, com les mosques en una teranyina gegant. Una mar infinita de carn pàl·lida. La renovació de la mort espera, mentre els cossos passen pel buit.

              •    I testimoni si liberano al tramonto della luce , d’Alessandro Quaranta (2023). Itàlia. Sense diàlegs. 5’45”

              Què passa quan un lloc és abandonat per l'ésser humà?

              Allí on durant molt de temps hi ha hagut assentaments provisionals de comunitats d’exclosos, rebutjades, sense papers, en tendes de campanya o habitatges ruïnosos fets amb els materials de rebuig de la nostra civilització del benestar, en ser desplaçades per la força, és la naturalesa la que ocupa el seu lloc.

              Aquí, la mirada es mou en un bosc a la perifèria d'una ciutat, que es va formar on només vint anys abans hi havia un camp romaní.

              Només a l’arribada de la foscor és possible veure els testimonis d'aquestes permanències, que afloren com a restes que no podem retenir, com absurdes intuïcions que desapareixen quan pensem que les hem entès.

              •    Retirement, de Scott Barley (2013). South Wales (UK). Sense diàlegs. 3’

              Una solitud trobada a la tempesta llunyana.

              •    Soglie , d’Alessandro Quaranta (2016). Itàlia. Sense diàlegs. 14’

              Hi ha molts protagonistes en aquest vídeo: el bosc, sobretot, i diversos tipus d'animals, efectes de llum natural, detalls d'instal·lacions dels diferents artistes (aquestes estaven instal·lades al llarg d'un camí en una vall del Piemont al nord-oest d'Itàlia com a resultat d'una producció de material de camp registrat amb motiu del projecte La collera delle lumache” (La ira dels caragols) , el torrent, el cel i altres albiraments del paisatge.

              Cadascun d'aquests elements, de tant en tant, pot 'ocupar l'escena' de Soglie (Llindars) , convertint-se en el protagonista momentani de l'obra, en absència total de jerarquies preestablertes.

              Una entitat intangible i impossible de documentar, però que l’artista aconsegueix evocar amb aquesta composició d'imatges i sons, tots ells absolutament autèntics i no tractats de cap manera en la fase de postproducció.

              Es podria definir Soglie (Llindars) , com una epopeia dels esdeveniments d'aquells dies, el que va ser vist pels invisibles ulls del bosc i desprès narrat per ell mateix. Alessandro Quaranta el va somiar repetidament, en el llarg període que va dedicar a l'elecció de les imatges i els sons, a la seva transformació, i ara explica el seu somni a qui vegi aquesta obra de vídeo.

              •    The Ethereal Melancholy Of Seeing Horses In The Cold , de Scott Barley 2012. South Wales (UK). Sense diàlegs. 4’

              Un curtmetratge silenciós, centrat en la bellesa i la melancolia de veure cavalls dins la freda boira, i les metàfores que es manifesten, a mesura que passa el temps.

              •    Les animaux de Stella, d’Alessandro Quaranta (2019). Itàlia. Sense diàlegs. 15’