Tragèdies i idees per al futur.
Catalunya
7 Descripció arxivística resultats per al Catalunya
La finestra d'un televisor.
El 27 de maig de 2011, la policia va intentar desallotjar de plaça Catalunya (Barcelona) l’acampada de ciutadans que estaven exercint el seu dret de reunió en un espai públic. Es va produir a Barcelona un dels episodis de brutalitat policial més ben documentats de la història recent. També va ser històric per l’efectiva, exemplar i contundent resposta no violenta dels manifestants. Els ciutadans agredits van presentar una denúncia per l’abús policial, però el jutge va decidir arxivar el procés sense ni tan sols escoltar els qui van presentar la querella. L’arxivament de la denúncia deixa en una gravíssima situació d’indefensió totes les persones denunciants, així com la totalitat de la ciutadania, ja que deixa impunes els gravíssims fets succeïts aquell 27 de maig. Aquest arxivament genera un perillós precedent similar a la impunitat existent a Espanya en el règim de la dictadura. #SOS27M Contra la impunitat policial. La crida a la comunitat internacional.
15Mbcn.tv5, 4, 3, 2, 1 En el silenci sepulcral de l’alba, a les 5 h 29 m 45 s, la primera bomba atòmica va esclatar en una zona del desert de Nou Mèxic coneguda com la Jornada del Mort. “Sabem que el món no tornarà mai més a ser el mateix; uns pocs van riure, altres van plorar, la majoria va romandre en silenci. Recordo aquestes línies del Baghavat Gita (Mahabharata) en què Vishnu diu: ‘Ara m’he convertit en la Mort, la destructora dels mons.’” Oppenheimer (director del projecte Manhattan de recerca atòmica).
El 1985 la Generalitat de Catalunya empren el Pacte Cultural, pel qual els polítics establiren que la cultura havia de ser el pont d'entesa entre esquerres i dretes. La cultura era destinada a administrar el discurs de la nova democràcia. Uns volien el relat del país; els altres, el relat de la capital. La dreta somiava amb el mite de la societat civil; l'esquerra amb el mite del ciutadà. I totes dues van veure la burgesia com el símbol dels seus anhels, i de pas, la forma de superar els seus antagonismes. El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) neix oficialment el 1987 com a reflex d'aquella dinàmica. Els interessos privats es van confondre amb els públics, segrestant el debat sobre allò comú. La sèrie d'entrevistes que presenta aquest documental vol copsar aquell procés i donar claus d'interpretació sobre les actuals polítiques culturals. Amb Oriol Bohigas, Manuel Borja-Villel, Xavier Bru de Sala, María Corral, Josep Miquel Garcia, Daniel Giralt-Miracle, Joan Guitart, Bartomeu Marí, Miquel Molins, José Montilla, Jordi Pujol, Josep Ramoneda, Joan Rigol, Leopoldo Rodés, Gemma Sendra, Pep Subirós.
Societat U de Barcelona - SUBDes de la independència del Kirguizistan l’any 1991, hi ha hagut un rebrot de la tradició ancestral de l’Ala-Kachuu, que es podria traduir com “agafa-la i corre” –grab and run-. Més de la meitat de dones del país són segrestades per homes que segueixen la tradició i es converteixen en els seus marits. Algunes pateixen autèntics calvaris i aconsegueixen escapar, però la majoria acaba cedint per por a l’escàndol públic. Es creu que l’origen d’aquesta pràctica té arrels en les antigues costums nòmades i sorprenentment segueix vigent en el Kirguizistan modern. Tot i que l’Ala-Kachuu va ser prohibit durant l’època soviètica i l’actual codi penal estipula que és il·legal, és inusual que la llei protegeixi les dones d’aquest abús violent.
Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)Un relat sobre els el procés d’independència de Catalunya a través de les convereses de WhatsApp dels ciutadans. L'any 2017, els ciutadans de Catalunya van votar per a convertir-se en un estat independent. El referèndum va ser considerat il·legal pel Tribunal Constitucional espanyol. A través de converses a peu de carrer i xats de WhatsApp reals, uneix-te als votants mentre es dirigeixen a les urnes i esperen ansiosos els resultats.