"Volem estar prop dels nostres clients i encara que actualment existeix una certa discontinuidad en el mercat, estem orgullosos d'oferir els millors productes i els millors preus." Resultat de 3 anys de retir a la muntanya digital. Diari d'una addicció en les albors d'internet en els deserts de llenguatge "lingo". Cd rom_interactiu 1995_1998 Barcelona. Col-l.aboracions: IUA Pompeu Fabra, Oigo Voces, Joan Leandre, J M Palmeiro R, Xavi Hurtado.
Catalunya
24 Descripció arxivística resultats per al Catalunya
Lectura d'alguns documents audiovisuals sobre l'antiga colònia espanyola de la Guinea Equatorial, realitzats majoritàriament amb caràcter informatiu i educatiu: Al pie de las Banderas (Premi Millor Documental de l'Ejercit, 1946), En Medio de la Selva a la Caza del Gorila, Una Cruz en la Selva, La Puerta Entornada, Al Andar se hace Camino. Imatges que mostren les diferents obsessions colonials del moment: la imatge idíl·lica de la tasca civilitzadora d'Espanya, l'enyorança dels vells temps imperials, la caça compulsiva d'animals salvatges, la tasca evangelitzadora...
Una recerca d'Al Khadir, الخضر, el mestre interior. Al Khadir, un personatge generalment desconegut en la cultura occidental, ocupa un lloc molt important en el saber popular i místic dels països del rizoma islàmic, si bé els seus orígens es remunten a temps ancestrals. Al Khadir, literalment “el que reverdeix”, habita el món intermedi, la terra de ningú, el fi interstici entre el real i l'irreal, la vida i la mort, el somni i la vigília... A aquest lloc, se l’anomena Al-Barzakh, l'Istme. Per on ell passa, tot reverdeix. Fins i tot les empremtes de les seves petjades es cobreixen immediatament d'herba.
"En l'univers hi ha coses que són conegudes i hi ha coses que són desconegudes i entre elles hi ha portes..". [William Blake] Un vell peregrí vestit amb parracs observa una flor en la foscor de la nit... L'home vell és una porta entre les coses que són conegudes i les desconegudes... simbolitza la decadència i el final d'allò que hem donat per real, i que ara es mostra efímer, igual que la pobresa dels seus vestits ja arrossegats pel temps. La proximitat de la mort com a indefugible veritat li atorga la seva pròpia visió; una visió nova i profunda no limitada a la percepció visual, ni a la lògica i les lleis del món. Potser per això que en plena foscor de la nit pot contemplar la bellesa d'una flor.
De la sèrie Fes. Ciutat Interior. Silencis i oliveres al vent, contemplacions, laberints i somnis. Abdelfettah Seffar, un artesà que durant molts anys visqué a Londres i va decidir tornar, ens parla de la seva visió de Fes, una ciutat velada, i reflexiona sobre occident i els seus conflictes.
Toni Serra Abu AliUna conversa enregistrada als anys 70 a Mumbai (India)..entre un viatger i el filòsof indi Nisarghadata, autor entre d'altres de “I am That”, un dels exponents més recents i importants de l'escola Advaita vedanta.
Converses al bar La Poste amb l'escriptor tangerí Mohammed Chukri i el poeta novaiorquès Ira Cohen.
Retrat de Nam June Paik en la seva presentació de "Discover European Vídeo" en Anthology Film Arxivis, NYC 1991. Són els temps de la primera guerra del golf.
Un viatge iniciàtic a través de diferents paisatges interiors que tenen el seu reflex en els erms urbans, en l'evocació de la mort i la solitud, però també en la contemplació i la celebració de la vida.
Lo más probable es que tarde o temprano nos encontremos en un paraje en apariencia seco y árido. Inesperadamente nuestros pasos nos han dejado allí, todos los caminos son posibles, pero ninguno parece llevar a ninguna parte. En nuestra soledad encontramos la única compañía de la contemplación, la mirada aquietada nos muestra un mundo aquietado , un mundo que lentamente empieza mostrarse al margen de los parámetros del deseo o la funcionalidad, un mundo sin afuera ni adentro. Comprendemos mejor ahora, que aquello que vemos no es extraño a nosotros y el viaje cobra así un sentido diverso e interpretativo. Un pequeño grupo de hombres aparece en la lejanía, nos acercamos y les seguimos. Uno de ellos es un zahorí, busca agua con una rama de olivo, el paso es rápido, súbitamente como si recibiera un golpe se tambalea, y quizás cae, caemos… En el páramo un arbusto seco ha abierto unas pequeñas flores, nuestros pasos toman ahora un camino de polvo,de piedras, de zarzas y acacias, cruzando puertas y murmullos, rumores o risas de niños … Tumbados en la tierra, como tierra, para que un pozo se abra en nuestro pecho y la conciencia descienda cerca del corazón, allí veremos sin palabras, con los sonidos de la respiración latido, un recuerdo del lugar de donde venimos, del lugar que somos, de donde brotan las apariencias, como esas nubes que forman figuras caprichosas que apenas perduran… Una búsqueda de lo que hay de vida en nosotros. La presencia de lo que nos hace vivir.