L'autora d'aquest documental va sortir en autoestop cap a Pakistan amb l'intenció de gravar alguna cosa diferent del que ens mostren els mitjans de comunicació de països etiquetats com islàmics, associats a l'integrisme i vetllats per una sèrie d'estereotips que tenen en el punt de mira en la figura de la dona. Durant tretze mesos va viatjar i va viure a Bòsnia, a Turquia,a Iran, a Afganistan i a Pakistan. Mirades desvetllades retrata la vida de cinc dones que es van creuar en el seu camí. Elles, com l'autora, han triat l'art per a expressar-se. La performance, el cinema, la música, la poesia i la dansa són les eines que utilitzen per a pintar a la seva manera el projecte de vida que han somiat.

Una visió panoràmica de l'Iran dels nostres dies. Un passeig a través de la vida quotidiana de l'antiga Pèrsia sense filtres. La càmera són els dos ulls del viatger que prova de captar moments d'un país desconegut. Un tur de 20 minuts per les ciutats d'un dels països més grans i rics del món.

Sufisme és l'islam original, en contrast amb l'islam que sovint veiem actualment. El sufisme no accepta cap forma de fanatisme o violència. En aquest moment, quan una guerra de civilitzacions amenaça el món, qualsevol intent seriós d'entesa entre les cultures cristiana i musulmana és més que necessari. Aquest documental porta a la comprensió de la filosofia original de l'islam mitjançant les entrevistes amb alguns mestres sufís (Sheikhs) i els seus seguidors arreu del món, donant especial atenció al capítol respecte a l'així anomenat terrorisme “islamista”.

De la sèrie Fes. Ciutat Interior. Silencis i oliveres al vent, contemplacions, laberints i somnis. Abdelfettah Seffar, un artesà que durant molts anys visqué a Londres i va decidir tornar, ens parla de la seva visió de Fes, una ciutat velada, i reflexiona sobre occident i els seus conflictes.  

“Documental de 30 minuts sobre el conflicte ocorregut a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet durant octubre i novembre de 2004. La instal·lació d'un oratori musulmà als baixos d'un edifici d'habitatges va desencadenar les protestes dels veïns, que es van queixar perquè el local no reunia les condicions per acollir un centre de culte.” A partir d'aquí assistim a una escalada de pressions d'una banda del veïnat, la solidaritat d'altres (l'Ateneu Popular), la patètica actuació de l'Ajuntament i la reclusió de la comunitat musulmana en un oratori de contenidors entre filats, en un polígon industrial... Un fractal que es repeteix exponencialment com a model per tot el país.