"L'únic delicte dels detinguts en els CIE és passar una frontera o una altra, ser pobres i negres, punt. Us recordo que aquestes persones són els néts dels esclaus que eren caçats com animals i carregat en vaixells..." Lamine Sarr. "La realitat dels CIE ningú no la veu, és una realitat oculta". Aziz Faye.

  Hi ha un indret a la Rambla que Ariadna Pi sempre li ha tingut molta tírria. Això ha estat així en totes les encarnacions que ha conegut al llarg de dècades, especialment quan han tingut lloc al Xino i als seus voltants, com quan existí com a obrera del tèxtil i mare de família rellogada a un pis del carrer Escudellers, florista a la mateixa Rambla, meuca a Robadors, dependenta de comerç a la plaça del Pedró, joveneta de la que algú es va enamorar perdudament una nit a La Paloma i a la que no va tornar a veure mai més, immigrada primer del camp català i després de l’andalús, i fa ben poc del Magreb, vivint a una pensió de mala mort potser al carrer Ample i guanyant-se la vida fregant escales a l’Eixample. Consti que l’aversió envers aquest edifici no s’explicava tant per les coses que s’hi feien, sinó pel tipus de personal que n’era assidu: personatges altius, inflats, superbs, desdenyosos amb la gent treballadora del barri. Els freqüentadors eren els amos, els banquers, els propietaris, els financers, els poderosos i les seves respectives esposes, les “millors cases” de Barcelona, tothom d’allò més tibat, vestits sempre amb les seves millors gales, fatxendant-se hipòcritament els uns davant dels altres…  

Durant vuit anys Christophe Coello ha filmat de prop les accions i les vides dels homes i dones que van organitzar l’ocupació a llarg termini d’edificis barcelonins afectats per especuladors immobiliaris (Miles de Viviendas). Squat retrata la democràcia directa i convida l’espectador a experimentar la immersió total en el món experimental de la resistència.

INTERVIEW AGENCY Un exercici d'exploració de l'entrevista com a testimoni, com a document, i dels seus valors associats: transparència/manipulació, neutralitat/ideologia o subjectivitat/objectivitat.  

Sense Papers explica la història de la vaga de fam organitzada per treballadors migrants, sense papers, en l'Església de Santa Maria de Pi de Barcelona. Juxtaposa l'enregistrament sonor del seu moment més àlgid, enregistrat el març de 2001 i una filmació de la localització realitzada quatre anys més tard. El relat subjectiu del fet realitzat per l'artista en forma de narració subtitulada és un procés de reflexió personal desobjetivant el subjecte de la migració amb finalitats de treball, desplaçament i ordre social. La pel·lícula és una reflexió sobre les implicacions i realitats dels aspectes del projecte de la UE que han creat una fortalesa a Europa.