A la millor botiga del món no sempre hi llueix el sol. Milers de turistes visiten cada setmana Barcelona generant un impacte econòmic però també social i humà sovint no contemplat. La precarietat del treball turístic, la pressió immobiliària del sector hoteler o la invisibilització dels problemes que una ciutat summament tematitzada provoquen també visiten la ciutat.

El documental recull testimonis que posen en qüestió la versió oficial transmesa per la majoria de mitjans de comunicació espanyols respecte a l'operació israeliana Plom Fos, operació que va costar la vida de més de 1.400 palestins i que en va deixar 5.000 més de ferits, la majoria d'ells no combatents. Segons aquesta versió, Israel s'estava "defensant" del llançament de cohets Qasam per part de Hamas, en destruir mitjjançant bombardejos massius la "infrastructura" d'aquest grup "terrorista". En realitat, tant els bombardejos com l'ofensiva terrestre de l'exèrcit israelià anaven dirigits contra la població civil de la Franja, com ha demostrat recentment l'informe Goldstone, encarregat pel Consell de Drets Humans de la ONU.

Realitzat entre Camerun i Brussel·les, Je ne suis pas moi-même és un documental que explora les contradiccions que viu el món de les antiguitats africanes. D'on provenen les màscares d'art africà? Quin camí han seguit fins arribar a les vitrines de les galeries i col·leccions més importants d'Europa? Qui determina el valor econòmic i estètic d'aquestes peces en el context postcolonial' Hi ha un mercat d'art ètnic a Europa necessitat de nous objectes. També hi ha una Àfrica necessitada de recursos econòmics, disposada a vendre el seu llegat cultural i a falsificar-lo si fa falta.

Utilitza com a matèria primera, fonamentalment, imatges dels primers moments de l'alçament zapatista del gener de 1994, a banda d'una entrevista a John Holloway enregistrada a Puebla l'any 2005. Aquesta entrevista es mira en el model de tots els registres d'imatge que busquen construir un vocabulari mitjançant el diàleg amb un subjecte singular: l'abecedari de Gilles Deleuze, que el 1987 es va deduir de la famosa conversa guiada magistralment per Claire Parnet.

Maa Tere Manalen és el resultat dels dos viatges de Tere Recaren a Mali. Tot va començar el dia que l'artista descobreix que a Mali el seu nom significa alguna cosa així com "destí". Així que Recarens parteix cap a Àfrica per explorar tots els possibles significats del seu nom per els Bambara, el grup ètnic més nombrós del país. Maa Tere Manalen (algú amb un Tere encès) va prendre forma durant la seva segona visita. Després del seu viatge a Estònia, on havia descobert que "Tere" significava "bon dia", s'embarca en una exploració similar evitant el clàssic viatge turístic. Fidel als seus costums, promou un altre tipus d'intercanvis i experiències; així, a Mali treballa a una fàbrica tèxtil on dissenya i produeix la seva pròpia tela amb estampats de dibuixos i frases relacionades amb el seu nom. Una vegada fet això, la talla i la canvia per fotos de totes les persones que l'han ajudat d'alguna manera, filmant tot el procés. L'obra crida l'atenció sobre el regal en si mateix, i la disponibilitat constant de l'artista. Recarens "construeix" una habitació, que funciona com a espai en el qual exposar la seva obra: l'omple de teles trobades o intercanviades, els motius de les quals fan referència a moments públics o privats, en els quals parlar de famílies diverses. Un espai situat entre l'estètic i el funcional, en el qual Recarens exhibeix les seves pròpies imatges.

Mapas migrantes és una revisió de les migracions a Barcelona, des de la postguerra fins a l'actualitat, narrada mitjançant infraestructures, edificis i mobiliari urbà en el seu context actual. Mapas migrantes és un atles, un recull de mapes escrits per les veus dels migrants que amb el seu relat en passat ens conviden a rellegir la ciutat en present. Cartografiant l'invisible ens endinsem en un territori on les subjectivitats ens desfaran el traç de les línies construïdes pel discurs dominant.

“Documental de 30 minuts sobre el conflicte ocorregut a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet durant octubre i novembre de 2004. La instal·lació d'un oratori musulmà als baixos d'un edifici d'habitatges va desencadenar les protestes dels veïns, que es van queixar perquè el local no reunia les condicions per acollir un centre de culte.” A partir d'aquí assistim a una escalada de pressions d'una banda del veïnat, la solidaritat d'altres (l'Ateneu Popular), la patètica actuació de l'Ajuntament i la reclusió de la comunitat musulmana en un oratori de contenidors entre filats, en un polígon industrial... Un fractal que es repeteix exponencialment com a model per tot el país.

Anunci televisiu de Campofrío en el qual es parodia una família vegetariana de ficció amb la finalitat de vendre el seu producte de xarcuteria Finísimas. Acció de resposta del grup Igualdad Animal. “Decidim mostrar a la societat el que passa darrere de les parets de les granges, mostrar la vida d'esclavitud a la qual són sotmesos els animals. Respondre a una campanya de publicitat fictícia amb una investigació en una de les granges d'aquesta empresa. El passat 4 i 12 de juliol de 2008, activistes de l'Equip d'Investigacions d'Igualdad Animal vam entrar a una granja situada a Burgos i que subministra a Campofrío per documentar el que hi ocorre i mostrar-ho a la societat.”

Aquest vídeo-presentació de 20 minuts mostra la insurrecció que va tenir lloc a Grècia al desembre de 2008 a través dels testimonis i les accions dels seus participants. El vídeo va ser editat a Tessalònica al gener de 2009 i va ser presentat a la biblioteca pública okupada d'Anus Poli abans d'un debat obert sobre la insurrecció.

L'autora d'aquest documental va sortir en autoestop cap a Pakistan amb l'intenció de gravar alguna cosa diferent del que ens mostren els mitjans de comunicació de països etiquetats com islàmics, associats a l'integrisme i vetllats per una sèrie d'estereotips que tenen en el punt de mira en la figura de la dona. Durant tretze mesos va viatjar i va viure a Bòsnia, a Turquia,a Iran, a Afganistan i a Pakistan. Mirades desvetllades retrata la vida de cinc dones que es van creuar en el seu camí. Elles, com l'autora, han triat l'art per a expressar-se. La performance, el cinema, la música, la poesia i la dansa són les eines que utilitzen per a pintar a la seva manera el projecte de vida que han somiat.