Un treball sobre les restes de l’esclavisme a la Barcelona que es prepara per fer la Via Catalana per a la Independència. Un reportatge sobre el Marquès de Comillas, Güell, Delgado, Colom, i sobre la ciutat que els dedica els seus espais principals enmig de la inconsciència de la majoria de la població que mentrestant vol "alliberar-se d'Espanya". Un reportatge que ens interroga sobre què vol dir alliberar-se, i quin tipus d'alliberament busquem a nivell personal i col•lectiu, què en farem de la pròpia història, i sobretot què en farem dels opressors i assassins "propis".

L'espai de l'immigrant és un espai autogestionat format per i per a migrants. És un espai de trobada, reflexió i acció. Partint dels sabers "migrants" i exposant els propis cossos racializats, l'espai busca generar noves formes de resistència, apoderament i reivindicació de les persones migrants com a subjectes polítics.

Un viatge iniciàtic a l'interior de la ciutat de Fes mitjançant fragments que il·lustren diferents aspectes del teixit antropològic, sociològic, urbanístic i religiós de la ciutat. Aquests són els vídeos de l'exposició que, sota el mateix títol, es va realitzar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l'any 2002 (Un projecte d'Albert García-Espuche i Toni Serra).

Viatge iniciàtic a la medina de Fes, una immersió a la seva ciutat antiga, en el seu teixit antropològic i cultural, en el qual cada pas ens descobreix una nova dimensió i afegeix sentits nous al que ja hem vist. Un acostament a una altra cultura, pròxima i distant. Un mirall en el qual reflexionar també sobre el nostre propi món. Fes Ciutat Interior. És una instal·lació en 10 sales consecutives amb projeccions de vídeo en loop, cadascuna de les quals representa un nivell d'aproximació a aquesta ciutat. I una sala fosca amb l'audició d'un Dhikr. Més quatre monitors d'arxiu amb entrevistes. Els visitants decideixen el seu temps i seleccionen segons els seus interessos, cadascun d'ells veu doncs una exposició diferent.

En el capitalisme global, el desplaçament dels cossos a través de les fronteres respon a un dualisme asimètric. Un costat de la frontera actua com a mur de contenció,una fulla que talla territoris, cossos i gèneres. Amb una voluntat no tant d’impedir l'accés a les zones centrals del capital, com d’administrar la legalitat d'aquest pas i així bifurcar el flux migratori en ser i no ser. L'altre costat de la frontera adopta una interface elàstica que s'expandeix sense fi en l'espai de «l'altre», preservant la impermeabilitat de coneixements i identitats. La frontera ha deixat de ser un espai perifèric per esdevenir central. La seva implosió es manifesta en tot un seguit d'institucions, dispositius de seguretat i agències paral·leles que poblen les nostres ciutats, configurant una frontera interior en expansió. La lògica de la frontera es propaga a la totalitat de les estructures del poder polític i cognitiu. En aquest sentit podem parlar de les fronteres com a laboratoris d'un nou sistema totalitari. El que abans eren proclames pròpies de grups sectaris obertament racistes, ara passen a formar part del discurs governamental i mediàtic. El colonialisme també és un estat de l'ànima, basat en l'alteritat en permanent oposició. Sempre un "altre" a criticar, ocupar, conquistar... mai la contemplació amorosa, el diàleg de transformació per ser, ...ser sense frontera.

Les raons per les quals era impossible acceptar la independència d'Algèria.