Full Spectrum Warrior: Basat en un simulador d'entrenament desenvolupat per a l'exèrcit americà. És un joc de combat a temps real en el qual es pot experimentar la intensitat i el realisme de la guerra en un entorn urbà. En el paper d'un Cap d'Esquadró, l'usuari pren decisions tàctiques per guiar a las seves dues esquadres d'infanteria (Alfa i Bravo) pels camps de batalla urbans enemics. Kuma War situa el jugador al cap davant dels conflictes més durs de la guerra global antiterrorista amb missions basades en esdeveniments reals. Els seus creadors actualitzen les missions perquè els jugadors puguin experimentar quasi al moment els conflictes reals basats en la més rabiosa actualitat. ICT. Un projecte del University of Southern California, l'Institute for Creative Technologies és un reconegut centre d'investigació sobre la realitat virtual i els sistemes d'immersió d'avantguarda. L'objectiu de l'ICT és crear un Experience Learning System(ELS), que els permetrà l'aprenentatge a través de sistemes actius, en lloc de passius. Amb l l'objectiu de desenvolupar l'ELS, l'ICT ha reclutat creatius del sector del vídeojoc i de l'oci digital, i també s?aprofita de les investigacions sobre Intel·ligència Artificial, Imatge i So i altres tecnologies de simulació. I també àrees específiques d'entrenament digital (Future Combat Systems). FCS no està solament relacionat amb plataformes, també implica sistemes de comandament, informació, logística, xarxes, sensors i vehicles robot de terra i aire, tots treballant plegats perquè els soldats americans del futur siguin convincents en temps de pau i invencibles en temps de guerra.

"Welcome to Tanger is like your home molt agrado, molta alegria i gens més. Per què no?....Go go and look for Charlie you will be in a good hands saps el que vull dir?....en bones mans, he will help you around and....comprens amic?"

Video editat a manera d'assaig sobre de l'Oblit amb fragments de:  . The Mahabharata, Peter Brook,  . Conversacion con Jean-Claude Carrière,  Abu Ali, Toni Cots y Stefano Casella.  . La Commune,  Peter Watkins  . Del Poder, Zaván  . I do not call it rioting, I call it Insurrection, Anónim.  . La Barcelona que no se ve, la Barcelona que se esconde. TEB i OVNI . Sembrando Sueños, Elio González  . Er'hal, Ves-te'n. Diari de la Plaça Tahrir, Marc Almodóvar.  . 27 de Maig del 2011. Plaça Catalunya.  . Solutions locales pour un Désordre global, Coline Serrau

Fragments a manera d'assaig: Hinterland,  Marie Voignier Dubai in Ruins Spec Ops: The Line Self Fiction, Christian Barani Oscuros Portales, Falconetti Peña Digital, León Siminiani Life 2.0, Jason Spingarn-Koff Gold Farmers, Ge JIn Videocracy, Erik Gandini Il corpo delle Donne, Lorella Zanardo Et la guerre est à peine commencée, Anonimo en la Red des_Realidad, Santiago López Petit, Arxius OVNI  End:CIV Resist or die, Derrick Jensen, Franklin López Paradise Later, Ascan Breuer Pi'txi (Acompañante), Xavi Hurtado des_Realidad, Hakim Bey, Arxius OVNI The Dubai in Me, Christian von Borries Soufis d'Afghanistan. Maître et Disciple, Arnaud Desjardins Les barbares, Jean-Gabriel , Périot  Maya, Sri H.W.L. Poonja Papaji.

L'estructura urbana i social dels barris de la medina és d'una riquesa i complexitat enormes, en organitzar-se al voltant d'establiments bàsics per a la vida quotidiana dels seus habitants, com ara el hammam, el forn de pa, les escoles o els foundouks. El farnatxi és el forn que subministra escalfor als banys públics, o hammam, establiments plenament actius i d'una gran importància per a la cohessió del teixit social de la ciutat. Els foundouks són establiments on els mercaders que visiten la ciutat pernocten i emmagatzemen provisionalment els seus productes. A hores d'ara la major part han perdut la seva antiga funció i s'adapten a altres usos, com ara habitatges o tallers.

"Aquells que van pel camí del cor mostren les seves ferides...". Farid Ud-Din Attar. S.XI. Persia. Cd rom_interactiu. Zayd Ibn Dawra 2000 Marrakesh. Col.laboracions: Zoubida el Bouzidi. IDEP.

En el capitalisme global, el desplaçament dels cossos a través de les fronteres respon a un dualisme asimètric. Un costat de la frontera actua com a mur de contenció,una fulla que talla territoris, cossos i gèneres. Amb una voluntat no tant d’impedir l'accés a les zones centrals del capital, com d’administrar la legalitat d'aquest pas i així bifurcar el flux migratori en ser i no ser. L'altre costat de la frontera adopta una interface elàstica que s'expandeix sense fi en l'espai de «l'altre», preservant la impermeabilitat de coneixements i identitats. La frontera ha deixat de ser un espai perifèric per esdevenir central. La seva implosió es manifesta en tot un seguit d'institucions, dispositius de seguretat i agències paral·leles que poblen les nostres ciutats, configurant una frontera interior en expansió. La lògica de la frontera es propaga a la totalitat de les estructures del poder polític i cognitiu. En aquest sentit podem parlar de les fronteres com a laboratoris d'un nou sistema totalitari. El que abans eren proclames pròpies de grups sectaris obertament racistes, ara passen a formar part del discurs governamental i mediàtic. El colonialisme també és un estat de l'ànima, basat en l'alteritat en permanent oposició. Sempre un "altre" a criticar, ocupar, conquistar... mai la contemplació amorosa, el diàleg de transformació per ser, ...ser sense frontera.