Video editat a manera d'assaig sobre de l'Oblit amb fragments de:  . The Mahabharata, Peter Brook,  . Conversacion con Jean-Claude Carrière,  Abu Ali, Toni Cots y Stefano Casella.  . La Commune,  Peter Watkins  . Del Poder, Zaván  . I do not call it rioting, I call it Insurrection, Anónim.  . La Barcelona que no se ve, la Barcelona que se esconde. TEB i OVNI . Sembrando Sueños, Elio González  . Er'hal, Ves-te'n. Diari de la Plaça Tahrir, Marc Almodóvar.  . 27 de Maig del 2011. Plaça Catalunya.  . Solutions locales pour un Désordre global, Coline Serrau

Fragments a manera d'assaig: Hinterland,  Marie Voignier Dubai in Ruins Spec Ops: The Line Self Fiction, Christian Barani Oscuros Portales, Falconetti Peña Digital, León Siminiani Life 2.0, Jason Spingarn-Koff Gold Farmers, Ge JIn Videocracy, Erik Gandini Il corpo delle Donne, Lorella Zanardo Et la guerre est à peine commencée, Anonimo en la Red des_Realidad, Santiago López Petit, Arxius OVNI  End:CIV Resist or die, Derrick Jensen, Franklin López Paradise Later, Ascan Breuer Pi'txi (Acompañante), Xavi Hurtado des_Realidad, Hakim Bey, Arxius OVNI The Dubai in Me, Christian von Borries Soufis d'Afghanistan. Maître et Disciple, Arnaud Desjardins Les barbares, Jean-Gabriel , Périot  Maya, Sri H.W.L. Poonja Papaji.

En el capitalisme global, el desplaçament dels cossos a través de les fronteres respon a un dualisme asimètric. Un costat de la frontera actua com a mur de contenció,una fulla que talla territoris, cossos i gèneres. Amb una voluntat no tant d’impedir l'accés a les zones centrals del capital, com d’administrar la legalitat d'aquest pas i així bifurcar el flux migratori en ser i no ser. L'altre costat de la frontera adopta una interface elàstica que s'expandeix sense fi en l'espai de «l'altre», preservant la impermeabilitat de coneixements i identitats. La frontera ha deixat de ser un espai perifèric per esdevenir central. La seva implosió es manifesta en tot un seguit d'institucions, dispositius de seguretat i agències paral·leles que poblen les nostres ciutats, configurant una frontera interior en expansió. La lògica de la frontera es propaga a la totalitat de les estructures del poder polític i cognitiu. En aquest sentit podem parlar de les fronteres com a laboratoris d'un nou sistema totalitari. El que abans eren proclames pròpies de grups sectaris obertament racistes, ara passen a formar part del discurs governamental i mediàtic. El colonialisme també és un estat de l'ànima, basat en l'alteritat en permanent oposició. Sempre un "altre" a criticar, ocupar, conquistar... mai la contemplació amorosa, el diàleg de transformació per ser, ...ser sense frontera.