Anotacions per a un Work in Progress... Al novembre de 1994 vaig viatjar de Nova York a Barcelona amb l'esperança de poder conservar en suport fílmico el que quedava del Barri Xinès original. Es podria afirmar que en el moment de la meva arribada al barri, aquest començava a desaparèixer. En l'actualitat s'està procedint al seu enderrocament i transformació dintre d'un massiu pla de remodelació urbana. Decadència i vida futura, memòria i oblit: entropia com història.

El Perro Negro - Històries de la Guerra Civil Espanyola és un poètic collage de pel·lícules domèstiques, enregistrades quasi descuidadament per artistes amateurs. Joan Salvans i Piera i Juan Ernesto Díaz Noriega són els dos protagonistes d'aquest relat. Ernesto, estudiant de classe mitja de Madrid, sobreviu a la guerra; Joan, un industrial català, mor assassinat sis dies després de l'esclat del conflicte. Els seus films, les seves històries, ens condueixen a través de l'Espanya dels anys 30 i 40. Aquestes pel·lícules es converteixen en la història original d'una vida personal que ens du a conèixer el passat ocult, el matisos històrics del desenvolupament de la guerra. El Perro Negro estableix una profunda connexió entre la imaginació, la memòria i la nostra mirada cap a la nostra pròpia vida.

Tendres malsons familiars, soledats i deriva de personatges.

Aquest projecte audiovisual articula, a través de diferents veus, el procés d'habitar un territori que fins fa poc pertanyia a la perifèria de Barcelona. Torre Baró i Vallbona són dos barris que en l'actualitat es projecten com node de connexió i expansió del creixement metropolità. La breu història d'aquests barris és narrada des de distints eixos temàtics. Una fase inicial explica l'ocupació del territori a través del assentament i l'autoconstrucció. Una fase posterior caracteritzada per la lluita, el procés de reivindicacions sociopolítiques i la concreció del moviment associatiu; i una part final que dibuixa el possible futur en clau de connexió i relació amb el context urbà.

"Paràlisi - sobre l'estat de terror", és un documental de creació sobre els nostres sistemes de archivación i registre. Sobre la funció de la imatge en la construcció del nostre passat. Imatge mental, en el cas de la memòria, arxiu personal i subjectiu d'una experiència històrica única, que en l'explosió del seu relat genera allò que cridem "el testimoniatge". Per un altre, el material d'arxiu com mecanisme/interface que configura i proposa un passat "objectiu", que dorm o espera impacienti en les filmoteques planetàries. En aquest recorregut pel temps subjectiu i objectiu de la història, quatre personatges ens serveixen de fil conductor: El Testimoni, supervivent d'un camp de treball nazi. L'Investigador, que busca i analitza les petjades del passat. El Material d'Arxiu, com font i prolongació de la memòria històrica El Narrador, que crea un discurs on la història impregna el nostre temps present i es re-actualitza.

"Bravo" és el cognom de l'anciana que es retrata en el vídeo, l'àvia-mare de l'autor; i "Bravo" està també utilitzat en la seva accepció bizarra, com si brau-temerari fos la trobada amb la figura nua de la mare que es revela en imatges profanades. 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius