Una recerca d'Al Khadir, الخضر‎, el mestre interior. Al Khadir, un personatge generalment desconegut en la cultura occidental, ocupa un lloc molt important en el saber popular i místic dels països del rizoma islàmic, si bé els seus orígens es remunten a temps ancestrals. Al Khadir, literalment “el que reverdeix”, habita el món intermedi, la terra de ningú, el fi interstici entre el real i l'irreal, la vida i la mort, el somni i la vigília... A aquest lloc, se l’anomena Al-Barzakh, l'Istme. Per on ell passa, tot reverdeix. Fins i tot les empremtes de les seves petjades es cobreixen immediatament d'herba.

Trobada oberta al Nivell Zero de la Fundació Suñol amb Toni Serra *) abu ali (Arxius OVNI) i els autors dels vídeos del programa "ACTE 34: La Ciutat Altra": Marc Almodóvar, David Batlle i Giovanni Cioni, que plantejaran una reflexió i una discussió oberta a partir dels el seus treballs en particular i també sobre l’esdevenir de les ciutats en els conflictes del capitalisme global. Fundació Suñol, 3 d'octubre de 2016.

  Hi ha un indret a la Rambla que Ariadna Pi sempre li ha tingut molta tírria. Això ha estat així en totes les encarnacions que ha conegut al llarg de dècades, especialment quan han tingut lloc al Xino i als seus voltants, com quan existí com a obrera del tèxtil i mare de família rellogada a un pis del carrer Escudellers, florista a la mateixa Rambla, meuca a Robadors, dependenta de comerç a la plaça del Pedró, joveneta de la que algú es va enamorar perdudament una nit a La Paloma i a la que no va tornar a veure mai més, immigrada primer del camp català i després de l’andalús, i fa ben poc del Magreb, vivint a una pensió de mala mort potser al carrer Ample i guanyant-se la vida fregant escales a l’Eixample. Consti que l’aversió envers aquest edifici no s’explicava tant per les coses que s’hi feien, sinó pel tipus de personal que n’era assidu: personatges altius, inflats, superbs, desdenyosos amb la gent treballadora del barri. Els freqüentadors eren els amos, els banquers, els propietaris, els financers, els poderosos i les seves respectives esposes, les “millors cases” de Barcelona, tothom d’allò més tibat, vestits sempre amb les seves millors gales, fatxendant-se hipòcritament els uns davant dels altres…  

A partir del títol, el vídeo estableix un paral·lelisme divergent entre les esposes dels immigrants senegalesos i la Penèlope de l'Odissea. Paral·lelisme ja que totes elles resten períodes de temps prolongat esperant el retorna a casa del marit. Divergent ja que aquestes ocupen no només el seu lloc, sinó que el subverteixen, sent protagonistes principals i prenent el poder de l'enunciació, explicant-nos com utilitzen la seva agència per negociar amb la pressió social que les envolta, que igual que en l'Odissea desitjaria relegar a un segon pla.