La vida dins del Centre d'Internament d'Estrangers no és vida, és espera. Espera i por. Por a l'expulsió, por a perdre el rumb entre les quatre parets de la cel•la, por a un futur que sembla impossible que sigui pitjor. A través dels testimoniatges de diferents persones que han estat internades en el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca a Barcelona, ens apropem a la realitat d'aquestes presons encobertes i il•legals.

Basada en el llibre del mateix títol publicat per Atalanta Edicions. La pel·lícula, rodada en cura blanca i negre, tracta d'un viatge a la remota illa de Socotra en l'oceà Índic coneguda en l'Antiguitat per ser l'estatge, segons la llegenda, de l'ocell Roc i l'ocell Fènix. Socotra no posseeix cap abric natural i els monsons, que en altres regions de l'Índic van propiciar la navegació i l'intercanvi, en les costes de Socotra van resultar un gran perill. L'aïllament ha preservat una flora que sembla d'una altra era. A l'illa creixen els arbres de l'encens i de la mirra. Abunda l'arbre de la sang del drac, en forma de bolet gegant, de saba vermella que van utilitzar tant els gladiadors del Coliseu per a empastifar els seus cossos, com els lutiers de Cremona per a donar la pinzellada decisiva a les seves Stradivarius. La pel·lícula segueix el recorregut per l'interior de l'illa d'un grup de camellers que es dirigeixen a les muntanyes abans de l'estació de les pluges. A la nit, al voltant del foc, es conten històries de genis i serps monstruoses. En un remot poblat, els camellers rebran la visita d'Ahmed Afrar fill pòstum de l'últim sultà de Socotra qui els parlarà de la tràgica destinació del seu pare. La pel·lícula tracta d'un món que desapareix. És la primera pel·lícula parlada enterament en socotri, una llengua sud-aràbiga emparentada amb l'antic idioma del Regne de Saba.

"En l'univers hi ha coses que són conegudes i hi ha coses que són desconegudes i entre elles hi ha portes..". [William Blake] Un vell peregrí vestit amb parracs observa una flor en la foscor de la nit... L'home vell és una porta entre les coses que són conegudes i les desconegudes... simbolitza la decadència i el final d'allò que hem donat per real, i que ara es mostra efímer, igual que la pobresa dels seus vestits ja arrossegats pel temps. La proximitat de la mort com a indefugible veritat li atorga la seva pròpia visió; una visió nova i profunda no limitada a la percepció visual, ni a la lògica i les lleis del món. Potser per això que en plena foscor de la nit pot contemplar la bellesa d'una flor.

2 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1994.

2 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1994.

3 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1996.

INTERVIEW AGENCY Un exercici d'exploració de l'entrevista com a testimoni, com a document, i dels seus valors associats: transparència/manipulació, neutralitat/ideologia o subjectivitat/objectivitat.