John Zerzan és un filòsof i autor anarquista i primitivista nord-americà. Els seus treballs critiquen la civilització com a inherentment opressiva i defensen el retorn a les formes de vida del caçador-recol·lector prehistòric com a inspiració per a la forma que hauria de tenir una societat lliure.
Catalunya
360 Descripció arxivística resultats per al Catalunya
Hakim Bey és el pseudònim de Peter Lamborn Wilson (Nova York, 1945), escriptor, assagista i poeta nord-americà que es descriu a si mateix com a “anarquista ontològic” i sufí.
Converses sobre diferents aspectes de la des-realitat amb Pablo Beneito, HakimBey, Santiago López Petit, John Zerzan. Enregistraments de Lewanne Jones, Fred Barney Taylor, Joel Pomeroy i Abu Ali.
Des de fa anys , Barcelona implementa un model de ciutat que arracona aquells que no entren en el paradigma triomfalista del modern, el europeu i la prosperitat . El màxim exponent d'aquest discurs és el barri del 22 @ . Una zona de la ciutat construïda sobre l'antic barri industrial del Poblenou , situat al marge nord de la ciutat . És en aquest espai on es troba la Nau . Aquesta és la llar d'unes 300 persones aproximadament, de diferents edats i nacionalitats. A la Nau hi viuen immigrants majoritàriament africans, amb o sense papers, però també alguns immigrants romanesos, sud-americans, i també espanyols. Molts d'ells amb una història comuna: fins fa uns pocs anys o mesos tenien casa i treball. El treball es va acabar i van haver de marxar dels seus pisos. Es queden a la Nau, encara que a molts no els agradi el lloc, perquè s'hi està millor que al carrer. Hi ha més seguretat, possibilitats de sobreviure, de recollir la ferralla que després venen a majoristes del reciclatge del metall. També cert sentiment de comunitat. A la Nau s'han creat tres bars que proveeixen a preus raonables, de menjar a la comunitat i algun reconfortant cafè o cervesa al final de la jornada. Hi ha també alguns magatzems que acumulen la ferralla per vendre, que representa pràcticament l'únic suport per a la majoria dels habitants del lloc i que vertebra en gran mesura la vida de la Nau. A tota aquesta lluita per seguir respirant, sense permís, se li va afegir al juliol de 2012 la lluita per poder romandre en el que des de fa dos anys ja és casa seva. A causa de la denúncia de la família Iglesias Baciana, propietària dels terrenys i d'una empresa immobiliària, es va decretar un desallotjament policial previst per al 16 de Juliol del mateix any. Es va donar, a més, la paradoxa que la família de propietaris que es va negar a negociar, posseïa també una fundació per a l'ajuda a dones joves que visquessin en la pobresa en diferents parts del món, entre elles Àfrica.
GroundpressVideo editat a manera d'assaig sobre de l'Oblit amb fragments de: . The Mahabharata, Peter Brook, . Conversacion con Jean-Claude Carrière, Abu Ali, Toni Cots y Stefano Casella. . La Commune, Peter Watkins . Del Poder, Zaván . I do not call it rioting, I call it Insurrection, Anónim. . La Barcelona que no se ve, la Barcelona que se esconde. TEB i OVNI . Sembrando Sueños, Elio González . Er'hal, Ves-te'n. Diari de la Plaça Tahrir, Marc Almodóvar. . 27 de Maig del 2011. Plaça Catalunya. . Solutions locales pour un Désordre global, Coline Serrau
Ni les coses ni els sentiments són en va. Viatge diürn cap al que ens sobrepassa.
Presentació després de la projecció de la pel·lícula the war game de Peter Watkins amb Rafael Poch, periodista i escriptor especialitzat en política internacional. La trobada va ser organitzada per Falconetti Peña i Simona Malatesta, com a part del projecte de recerca "Art, guerra i Insubmissió".
L'espai de l'immigrant és un espai autogestionat format per i per a migrants. És un espai de trobada, reflexió i acció. Partint dels sabers "migrants" i exposant els propis cossos racializats, l'espai busca generar noves formes de resistència, apoderament i reivindicació de les persones migrants com a subjectes polítics.
La nostra societat ha anat evolucionant cap a un sistema basat en la mercantilització i la globalització, la força motriu de la qual és la competència i la seva dinàmica el creixement continu. Estem arribant als límits naturals (esgotament de recursos i contaminació) i socials (injustícia, desigualtats, pobresa material, psíquica i moral), fet que genera conflictes a tots els nivells, col·lectius i individuals. El sistema està en crisi, una crisi multidimensional (social, econòmica i ecològica) que qüestiona la continuïtat del sistema actual. El decreixement es presenta com un pensament i un moviment que pretén reunir sota un paraigua comú moltes iniciatives que proposen alternatives al sistema actual, no basades en un creixement econòmic continu i il·limitat. Proposa retrobar la multidimensió humana; prendre consciència dels límits i de les escales del nostre entorn; tornar a agafar les regnes de les nostres pròpies decisions mitjançant l’autonomia i l’autogestió des de la societat; sortir de l’individualisme dominant i, en un sentit més ampli, disminuir la capacitat productiva i de consum, les infraestructures... Els tres ponents d’aquesta xerrada introductòria són iniciadors dels moviments de decreixement a Catalunya, Itàlia i França, mostrant així tres punts de vista que reflecteixen la diversitat del moviment.
El destí té l'amplada d'una mà i quatre dits, és l'amplada d'una tomba.
Toni Serra Abu Ali