Resultat d'un taller de formació audiovisual. En aquest taller onze dones de la ciutat de Nablus van utilitzar per primera vegada una càmera i van produir les seves pròpies pel·lícules. Aquest documental reflecteix un tros de la vida d'aquesta ciutat.

Una successió de misteris ordenats i observats repetidament. Un ritual de creació de sentit. El somni d'un exercici quotidià de lliure interpretació de la realitat.

El Perro Negro - Històries de la Guerra Civil Espanyola és un poètic collage de pel·lícules domèstiques, enregistrades quasi descuidadament per artistes amateurs. Joan Salvans i Piera i Juan Ernesto Díaz Noriega són els dos protagonistes d'aquest relat. Ernesto, estudiant de classe mitja de Madrid, sobreviu a la guerra; Joan, un industrial català, mor assassinat sis dies després de l'esclat del conflicte. Els seus films, les seves històries, ens condueixen a través de l'Espanya dels anys 30 i 40. Aquestes pel·lícules es converteixen en la història original d'una vida personal que ens du a conèixer el passat ocult, el matisos històrics del desenvolupament de la guerra. El Perro Negro estableix una profunda connexió entre la imaginació, la memòria i la nostra mirada cap a la nostra pròpia vida.

El món és un organisme continu i indistingible, tot està animat, viu, habitat per esperits amb els que dialogar. Així neix la consciència i aprenentatge del Sagrat.

Més enllà del discurs occidental sobre Japó "El Gran Pachinko" és un retrat d'una vintena de joves nipones. Parlen desinhibits de les seves emocions, dels seus problemes, de l'amor i de la seva cultura. 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius

Entre 2000 i 2003, PROCIVESA, l' empresa immobiliària encarregada de reestructurar diverses àrees de la Barcelona vella, va expropiar a baix preu varies illes de cases del barri de la Ribera. Més tard les va enderrocar. Els nous veïns van batejar el nou espai aparegut on abans hi havien les seves cases com el Forat de la Vergonya. D'aquesta manera denunciaven una situació que consideraven degradant per múltiples raons: l'abandonament en què els poders públics havia sotmès a un barri ja de per si molt castigat, les obres interminables, la pèrdua de drets dels reallotjats en nous pisos, etc.