Catalunya
360 Archival description results for Catalunya
Breu passatge silenciós compost de retrats d'animals salvatges i domèstics. No la introducció a una tesi sinó una exposició sense conclusions.
Videoart de Lora Tensorska presentat al programa Deriva de Superfície 1 de l'Època 12345-6 (OVNI 2025).
Interpretació d'arxiu de material VHS de 1994, presentada al programa Estat Previ de l'Època 12345-6 (OVNI 2026).
L'objectiu d'aquest documental és oferir una instantània de les persones que viuen al Raval. Les històries dels habitants diuen molt sobre els diversos aspectes del barri. La idea és acompanyar persones amb punts de vista molt diferents a través de la seva vida quotidiana. Totes aquestes històries es combinen en un dia al Raval, en que la situació de la càmera canvia i per tant la perspectiva al llarg del temps, també acompanyant la gent en el seu dia a dia, observant i escoltant les seves impressions de la vida quotidiana al barri.
Untitled1991 es una data clau en la construcció de l'imperi global. George Bush, "el pare", l' inici de la primera guerra del golf, proclamava parafrasejant un soldat: "suposo que no estem en aquesta guerra pel preu d'un barril de petroli, estem aquí per definir el futur del món dels propers 100 anys".
Untitled2 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1994.
Un relat sobre els el procés d’independència de Catalunya a través de les convereses de WhatsApp dels ciutadans. L'any 2017, els ciutadans de Catalunya van votar per a convertir-se en un estat independent. El referèndum va ser considerat il·legal pel Tribunal Constitucional espanyol. A través de converses a peu de carrer i xats de WhatsApp reals, uneix-te als votants mentre es dirigeixen a les urnes i esperen ansiosos els resultats.
"un pot veure el vol de l'ocell, mirar-ho per observar-ho o sentir que vola amb ell. Això és contemplar, convertir-se en l'altre". Hafiz. La contemplació a pesar (o gràcies a) la seva aparent tranquil·litat és el trance que més radicalment dissol, allibera al subjecte. En la contemplació l'altre va calant en nosaltres com una suau pluja... de sobte sense adonar-nos comencem a veure ... el món no està fora i res és inert ... les imatges apareixen i desapareixen sobre el silenci del que no té nom, ni forma ... com en un parpelleig que no és el dels nostres ulls ... potser llavors el mestre interior es mostri en la seva intimitat ... se'l reconeix perquè tot el sec reverdeix..a partir d'aquí sabrem que el cel pot ser també de pedra i els peus caminar pels núvols i ...Però sobretot no l'anomenis ... Doncs desapareixerà.