Imatges ambientals d'orquídies obrint-se, plantes brotant, núvols i aigua superposades sobre imatges de la matança del camp de refugiats de Sabra i Chatila el 1982 al Líban, amb la veu d'Abdel Majid Fadl Ali Hassan (un refugiat de 1948 que viu al Camp de Bourg El Harajneh) contant la història de la destrucció de la seva casa a Palestina.

Aquest vídeo tracta els temes del nacionalisme i la nació estat, les polaritats temporals, l'alienació, el rebuig i la construcció de les identitats polítiques, l'etnofeixisme, el cos com a objecte i metàfora, els agents, els monstres i el que és abjecte, les afinitats subjectives i les confiances objectives. El material es va filmar mentre el seu autor abandonava casa seva, arribava a Nova York i Viena i a continuació es desplaçava a través de l'antiga Iugoslàvia (amb parades de Ljubljiana, Zagreb, Sarajevo, Belgrad i Sofia), poc després dels bombardeigs de l'OTAN. Els subjectes que conversen procedeixen d'una gran varietat de contextos: emigrants, refugiats, sol·licitants d'asil, residents (permanents i provisionals), estudiants, treballadors i productors culturals. Tots ells expliquen la seva experiència, situen llocs, canvis i esdeveniments, i s'hi teoritzen i expliquen els temes en joc i la imagineria ambiental associada, amb la qual cosa es constitueixen històries específiques de situacions i situacions d'històries en la intersecció de les cultures en aquest(s) lloc(s) i moment(s) concret(s).