"L'any 1996 m'estava a Mankien, un poblat al Sud del Sudan, per filmar la guerra. En aquella època pensava que realitzar una pel·lícula en una regió en conflicte era un acte de compromís, un cop allí, la realitat era diferent a la que m'havia imaginat. La guerra que hi havia no era només una lluita entre un govern opressor i les minories oprimides, era sobretot un conflicte enquistat, dirigit per interessos econòmics i de poder. De tornada a Bèlgica, vaig endinsar-me en un sentiment d'impotència i fàstic, fins al punt que mai vaig muntar aquelles imatges. Fa poc temps que vaig assabentar-me que el poblat de Mankien havia sofert una massacre, orquestrada pel govern de Khartoum, probablement amb la complicitat de societats petrolieres occidentals. Closed District no és només una pel·lícula sobre la guerra al Sudan del Sud, sinó sobre les guerres en general, sobre la mort i l'angoixa que sovint sobrevé. També planteja la qüestió de la posició del cineasta en una situació de conflicte". (Pierre-Yves Vandeweerd)

Le Cercle des Noyés és el nom donat als presoners polítics negres de Mauritània, empresonats des de 1987 a l'antic Fort Colonial de la ciutat de Oualata. El documental ens descobreix el delicat procés de treball mental dut a terme per un dels antics presoners, que recorda la seva història i la dels seus companys. Com un eco, els llocs del seu confinament se succeeixen un rere l'altre en la seva nuesa, despullats de qualsevol rastre d'aquell passat.

"Vaig viatjar per tota Mauritània per retrobar un arbre que veig des de la meva finestra a Bèlgica. No pas un arbre mític, sinó un arbre com podria haver-n'hi pertot arreu. En el meu viatge vaig trobar-me homes i dones que em van mostrar la seva percepció sobre aquesta recerca, lliurant-me així per camins desviats, una part de la seva visó del món i de l'existència. Per alguns el meu arbre era un senyal del genis, de l'invisible, o un crida de la Llum. Per d'altres era un símbol d'una història, d'una cultura o de la fi d'una època. Per d'altres, encara, era un arbre que un no veu si no és que està perdut".