translate
Imatges d'arxiu sobre segrests aeris, turbulències polítiques.
Una dona parla sobre un home. Després, ho fa una altra dona. I després, una altra. Aquestes dones també són prostitutes. L'home és un client o un germà, un veí, un cap, un amic de la infància, un marit, un dependent de la botiga del cantó, un fill, un transeünt. “Vull tocar, delicadament, la vida quotidiana darrere de les llums de neó. La rutina, la tendresa, el desig, l'espera, la intimitat". Khristine Gillard
Un món paral·lel existeix, Venècia, núvols i karaokes. Ocells de guerra.
translate
translate
Romàntics salts d'aigua, ràpids, muntanyes blaves...
"L'any 1996 m'estava a Mankien, un poblat al Sud del Sudan, per filmar la guerra. En aquella època pensava que realitzar una pel·lícula en una regió en conflicte era un acte de compromís, un cop allí, la realitat era diferent a la que m'havia imaginat. La guerra que hi havia no era només una lluita entre un govern opressor i les minories oprimides, era sobretot un conflicte enquistat, dirigit per interessos econòmics i de poder. De tornada a Bèlgica, vaig endinsar-me en un sentiment d'impotència i fàstic, fins al punt que mai vaig muntar aquelles imatges. Fa poc temps que vaig assabentar-me que el poblat de Mankien havia sofert una massacre, orquestrada pel govern de Khartoum, probablement amb la complicitat de societats petrolieres occidentals. Closed District no és només una pel·lícula sobre la guerra al Sudan del Sud, sinó sobre les guerres en general, sobre la mort i l'angoixa que sovint sobrevé. També planteja la qüestió de la posició del cineasta en una situació de conflicte". (Pierre-Yves Vandeweerd)
Pierre-Yves Vanderweerd
El documental es mou entre dos pols: -Un occidental arriba d'un país llunyà, porta souvenirs i pensaments fugitius. -El que no té papers ens parla amb humor de la seva odissea.
Com un trencaclosques, aquesta pel·lícula funciona a diversos nivells: una visita guiada a les zones urbanes deprimides de tres ciutats (Brussel·les, Hamburg i Roma), un documental sobre gats de carrer i la gent que els dóna de menjar, una coreografia dels gestos quotidians, una qüestió sobre la cartografia (i l'ús comú de l'espai), un “picada d'ullet” a l'ordre i al caos humans... i una declaració de les dificultats actuals de la Inutilitat!
Yaël André