Simon decideix enregistrar un monòleg en el qual Barry parla de l'imperialisme americà i el projecte del nou segle americà, un discurs que es transformarà en l'element central que va inspirar aquesta animació. What Barry Says és la resposta de Simon al veure la manca d'interès que mostra el seu amic davant de les manifestacions en contra de la guerra, en l'època de la II Guerra del Golf. Molts joves de Londres van decidir que ja que no podien fer res per impedir l'atac contra l'Iraq; el millor era passar de tot.

Wanja és un documental sobre “The Block” (“El bloc”), a través dels ulls d'Auntie Barb i la vida de la seva gossa pastora australiana, que acabava de morir. Les nombroses i diverses històries sobre Wanja reflecteixen la problemàtica d'aquesta comunitat aborigen al cor de Sydney. Auntie Barb és una de les ancianes de la comunitat de Redfern, que ha viscut vint anys al barri amb la seva família i la seva gossa, Wanja. Wanja era una part essencial de la comunitat, a qui tots coneixien per la seva capacitat d'ensumar la policia –amb uniforme o sense–, “l'àngel de la guàrdia del Block”. A través de Wanja, Auntie Barb i els records de la comunitat sobre aquesta gossa tenaç, lleial, llesta i afectuosa coneixem els primers anys del Block, quan hi havia gent gran i famílies, habitatges dignes i un arrelat sentit de comunitat. Les històries sobre Wanja ens conten com la tensió entre la comunitat i la policia va anar en augment. Els habitatges es van continuar deteriorant i uns quants van ser enderrocats i la força de la comunitat –els seus ancians– es va acabar traslladant-se. Auntie Barb va ser una de les últimes ancianes obligada a abandonar The Block. Malgrat tot, el Block continua sent la seva comunitat i la seva llar.

Gadaffi va ser derrocat i assassinat per sicaris econòmics? Què passa quan vostè no pot permetre que la seva població i els seus recursos nacionals siguin saquejats per les grans multinacionals i l’FMI?

Un extraordinari document etnogràfic sobre las modificacions que van fer els habitants de les illes Trobriand, a Papua Nova Guinea, al criquet, joc tradicional anglès. Com a resposta al colonialisme, els illencs han transformat el joc per convertir-lo en un medi d'expressar la pantomima de la guerra, l'intercanvi en la comunitat, la rivalitat entre tribus, la insinuació sexual i molta diversió. Les seqüències barrejades que expliquen el joc tradicional mostren quant ha canviat; material d'arxiu i comentaris repassen la història del colonialisme britànic a la zona. Això no és una visió superficial d'una cultura en vies de desaparició, sinó una forma de propaganda dels indígenes de Trobriand del seu esport nacional al que, amb molta raó, consideren molt superior a la “porqueria” anglesa del que va derivar.

Conversa amb Terence Mackena, l'autor, entre d'altres, d'Al·lucinacions Reals”. Les seves experiències amb les substàncies enteogèniques, la percepció d'altres realitats, la viabilitat del viatge, en un moment en que l'autor ja es troba greument malalt.

Els realitzadors Ayala i Falishaw acompanyen Fetim Sellami, una refugiada saharaui, al nord de l'Àfrica per reunir-se amb la seva mare, de la qual va ser separada quan era una nena. Però la trobada, sota els auspicis de l'ONU, revela un secret que submergeix la pel·lícula en un món fosc que els realitzadors no havien pogut imaginar mai. Els saharauis negres comencen a parlar d'un tema prohibit: la seva esclavitud.