Recomana als nens a fer el que sigui necessari, fins i tot mentir, per a arribar a relacions familiars harmonioses. "Aquests nois tracten als seus pare com si fossin realment contents de veure'l, com si realment ho trobaven a faltar ...". (Els Arxius Prelinger constituïxen una font de material mediàtic, ordenat en molts casos temàticament, donant una visió del costat fosc, ocult, potser ingenu del somni americà i de l'Amèrica moltes vegades oculta després del teló mediàtic.)
Prelinger ArchivesArqueología Mediàtica
50 Descripció arxivística resultats per al Arqueología Mediàtica
Bon aniversari al Front Nacional! Durant molt de temps, animat per la necessitat d’establir un diàleg al voltant de la guerra d’Algèria, René Vautier va enregistrar els testimonis d’independentistes algerians, de cridats i reservistes francesos, de generals de l’exèrcit francès, d’historiadors... Així, Mohamed Moulay, Ali Rouchaï, Mohamed Loulli, Germaine Tillion, Paul Teitgen, Pierre Vidal-Naquet, el coronel Antoine Argoud, el general de Bollardière o el general Jacques Massu, entre d’altres, van oferir el seu testimoni davant la càmera de Vautier. Un documental que va estar inèdit durant molt de temps i que recorda d’on ve el Front Nacional, que va canviar de nom i va adquirir certa respectabilitat després del lideratge de Jean-Marie Le Pen. Avís: la pel·lícula és una còpia recuperada. La qualitat tècnica està degradada, però això només és un detall... L’home de les mans ensangonades (per René Vautier) Em vaig embarcar en una feina d’història: enregistrar en cintes de vídeo les “memòries” de testimonis de la guerra d’Algèria, per tal que algun dia joves estudiants de França i d’Algèria poguessin escriure junts, en imatges, una història comuna de les relacions entre ambdós pobles. Em van parlar d’un home, a Saint-Eugène, que tot i haver estat torturat, tenia dificultats per fer valer els seus drets a pensió perquè mai havia estat membre del FLN. Vaig anar a entrevistar-lo una mica per casualitat: em va explicar les seves tortures i com, entre sessions de “gégène” (tortura elèctrica) i “banyera” (tortura per immersió), els seus torturadors li havien enfonsat els polzes a les òrbites: “com si volguessin fer-li sortir els ulls”. Després vaig fer el que sempre feia: mostrar-li una sèrie de fotos d’oficials paracaigudistes, per preguntar-li si reconeixia els seus torturadors. Amb molta dignitat, em va respondre que ja no podia veure... però va afegir: “Tinc un paper del senyor alcalde (l’alcalde d’Alguer en aquella època era Jacques Chevalier, exministre de Defensa de Mendès-France) on hi ha escrit el nom del tinent dels paracaigudistes.” Va ser així com vaig veure que el nom que ell no podia llegir —s’havia quedat cec a causa de les tortures— era el del tinent Le Pen. Vaig fer autenticar la signatura de Jacques Chevalier per membres de la seva família i persones que havien treballat amb ell; vaig verificar en documents de l’època —no hi havia dubte. Sembla que hi ha una llei que prohibeix a França utilitzar testimonis sobre atrocitats comeses durant la guerra d’Algèria. No siguem ridículs: es sospita que els austríacs han posat al capdavant de la seva república un home acusat d’haver “encobert” tortures, i caldria amagar als francesos documents que el món sencer es delectarà en plena campanya presidencial? Perquè cap llei no pot impedir que el món sencer —excepte França!— sàpiga que tindrem un candidat no només amb discursos delirants, sinó amb les mans ensangonades. Aquest article va ser publicat a L’Humanité el 29 de setembre de 1987.
Ford comercials que uneixen nous vehicles compactes amb el futurismo i la frontera de l'espai. (Els Arxius Prelinger constituïxen una font de material mediàtic, ordenat en molts casos temàticament, donant una visió del costat fosc, ocult, potser ingenu del somni americà i de l'Amèrica moltes vegades oculta després del teló mediàtic.)
Anthem és un lament postindustrial, estructurat a partir de l'únic crit esquinçador d'una jove en la immensa sala de la Union Station de Los Angeles. Viola relaciona aquesta estructura amb la forma i la funció dels cants religiosos, en particular els gregorians (que utilitzen una escala harmònica en una sala ressonant) i els budistes tàntrics (exorcisme ritual i conversa amb els dimonis). El crit original es prolonga en el temps i es desplaça en una freqüència per a produir una escala de notes harmòniques que constitueix la banda sonora, a la qual Viola juxtaposa imatges del materialisme: la indústria i el culte al cos, gegantesques bombes de petroli i el cor humà bategant, cotxes circulant per una autopista i sang fluint per les venes, tecnologia quirúrgica moderna i branques d'arbres en un bosc mil·lenari. El crit angoixat travessa la corporeïtat del cos i la cultura contemporània com a organisme viu. Per a Viola, la peça és una evocació ritual de "les nostres pors primàries més profundes, la foscor i la separació del cos i l'esperit".
Bill ViolaArxius de l'Observatori 2002
Arxius de l'Observatori
/ CONTEXT 1994 - 2020
Arxius de l'Observatori 2002
Els Arxius de l’Observatori recullen tota una constel·lació de treballs dispars, el seu denominador comú és la lliure expressió i reflexió sobre les pors i els plaers individuals i col·lectius; construint en conjunt una visió de múltiples facetes, milers de petits ulls, que aprofundeixen i exploren el nostre món, o anuncien d'altres possibles. Un discurs on els principals valors del qual són l’ heterogeneïtat, la contradicció, i la subjectivitat des del qual es realitza. Per si sol un revulsiu a la clonació i repetició dels mass mèdia corporatius actuals.
OVNI ha adquirit amb caràcter permanent els drets per la consulta pública en arxiu d'unes 420 obres. Aquests arxius tenen un caràcter intencional i temàtic: possibilitar una crítica de la cultura i la societat contemporànies (a partir precisament del llenguatge que més el caracteritza), utilitzant diverses estratègies: vídeo art, documental independent, arqueologia dels mass mèdia.
Aquests arxius disposen així mateix d'un «cercador» on line, que permet explorar el seu data bank des de la xarxa.
Els Arxius de l'Observatori es plategen al mateix temps com un projecte en creixement, el qual a través de diferents escàners vagi incorporant nous documents; és a dir, una plataforma des de la qual es mostraran les "noves entrades", i des de la que ens plantejaran taules de discussió sobre els diferents temes que conté, lectures, conferències, i projeccions temàtiques.
420 obres disponibles per la consulta pública en format DVD i CD Rom (VOSE).
La totalitat dels arxius estaran disponibles per la consulta durant OVNI 2002, al Hall del CCCB, i després podran consultar-se regularment a OVNI al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, amb cita prèvia per telèfon o per e-mail.
Hall i Auditori. Projeccions simultànies. 18h - 23h
Hall Consulta dels Arxius de 12h a 23H
Sala de grups : Temple de la deessa Kali 12h a 23h - Eduardo Díaz i Javier Múgica
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Montalegre 5. 08001 Barcelona
Els Arxius de l'Observatori tenen un caràcter intencional i temàtic: facilitar una crítica de la cultura i la societat contemporànies utilitzant diferents estratègies entre d'altres, vídeo art, documental independent, arqueologia dels mass mèdia- Els Arxius recullen tota una constel·lació de treballs dispars, el seu denominador comú és la lliure expressió i reflexió sobre les pors i els plaers individuals i col·lectius; construint en conjunt una visió de múltiples facetes, milers de petits ulls, que aprofundeixen i exploren el nostre món, o anuncien d'altres possibles- Un discurs on els principals valors del qual són la heterogeneïtat, la contradicció, i la subjectivitat des del qual es realitza- Per si sol un revulsiu a la clonació i repetició dels mass mèdia corporatius- Al llarg de les diferents edicions el caràcter temàtic de la convocatòria ha fet de les successives edicions una lectura, un particular registre dels somnis i malsons de la nostra època- Així hem pogut observar com l'espectre de preocupacions s'anava concentrant progressivament, partint d'un ventall molt ampli als primers OVNI 1993-96 (explorar i ampliar els límits del llenguatge vídeo, recuperant la llibertat formal y temàtica dels inicis), fins a concentrar-se en temes cada cop més específics: Identitat versus media (1997-1998), Comunitat (2000), Globalització (2002), Post 11 Setembre (2003), Resistencies (2005), El Somni Colonial Zones Autonomes (2006), Exodus, El Marges de l'Imperi (2008), Rizomas (2009), Des_Realidad (2011), Oblit (2012), In Limbo (2014), Arxius de l'Observatori (2015), La Fontera com a Centre- Zones de Ser i de no Ser- Migra i Colonialitat (2016), Camí de retorn ( 2018), Finlas d'hivern (2020)-
Lewanne Jones és la principal especialista en vídeo i pel·lícules d'Autonomedia. Presentarà la seva recerca sobre arqueologia arqueologia mediàtica als EUA. Autonomedia és una de les editorials d'assaig més lúcides de Nova York, amb més de 300 títols publicats que han influenciat i expressat a tota una generació actual d'autors, pensadors i col·lectius socials. Establint un diàleg entre diferents heterodòxies circumstancialment disperses. Alguns dels seus títols: Zonas Autónomas Temporales, de Hakim Bey; Digital Resistence i Electronic Civil Disobedience, de Critical Art Ensemble; Hacktivism, d'Electronic Disturbance Theatre; Pirate Utopias and European Renegadoes, de Peter Lamborn Wilson.
Arqueologia mediàtica 1999-2003: promocionals gobernamentals i corporatius. Post-0911 Air-Mil-Corp Digital-Euphoria Go-Army.
ICT, Loockhed Martin, Future Combat Systems, Full Spectrum Warrior, Kuma War. Full Spectrum Warrior és la versió “comercial” d'un simulador d'entrenament en combat, desenvolupat per a l'exèrcit Americà. És un joc de combat a temps real en què es pot experimentar la intensitat i el realisme de guerra en un entorn urbà, en el paper d'un Lider d'Esquadró. L'usuari pren decisions tàctiques i complexes per guiar al seu dos esquadrons d'infanteria. L'usuari distretament és entrenat per el combat urbà en entorns reals de ciutats en països musulmans. Kuma War situa el “jugador” al capdavant dels conflictes més durs de la guerra global antiterrorista amb missions basades en esdeveniments reals. Els seus creadors contínuament actualitzen les missions perquè els “jugadors” puguin experimentar gairebé al moment els conflictes reals basats en l'actualitat més rabiosa. “From the Headlines to the Frontlines”. Kuma War Reality Games. ICT. És un projecte de la University of Southern Califòrnia. ICT Institute for Creative Technologies és un reconegut centre d'investigació en “realitat virtual” i “realitat expandida”, així com en els sistemes immersius d'avantguarda. L'objectiu del ICT és crear un Experience Learning System ELS, que permetrà l'aprenentatge a través de sistemes actius, en lloc de passius. Amb la finalitat de desenvolupar el ELS, ICT ha reclutat a creatius dels sectors de videojocs i oci digital i s'aprofita també de les investigacions sobre Intel·ligència artificial, imatge i so, i altres tecnologies de simulació. Aquestes eines conflueixen en el FCS Future Combat System, un projecte liderat pel USArmy, que implica no només entrenament digital en combat. Sinó tambén sitemas de comandament, informació, logística i xarxes, sensors distribuïts i vehiculos robot, tots treballant junts per fer que els soldats americans sena convincents en temps de pau i invencibles en temps de guerra.
Promocional de la multinacional alemanya. Una visió eufòrica i justificadora de les seves activitats mercantils.