2 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1994.
Antropologia Urbana
14 Descripció arxivística resultats per al Antropologia Urbana
El Suburbi, i tot el que promet, s'ha convertit en el Somni Americà. Però conforme anem entrant en el segle XXI, serioses preguntes estan començant a emergir sobre el sosteniment d'aquest estil de vida. Amb honradesa brutal i un toc d'ironia, el final del Suburbi explora l'estil de vida americà i les seves perspectives mentre que el planeta s'acosta a una època crítica, així com la demanda acosta a una època crítica, així com la demanda global pels combustibles fòssils comença a desgastar les fonts.
Gregory Greene"La televisió hauria de ser més cultural més pel·lícules d'indis i dibuixos per als nens." Un petit viatge fresc amb "cheles" i els seus paisans, al barri de Sant Roc a Sant Adrià del Besos, Barcelona. 1 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1993.
Safaris en les esquerdes de l'imperi especulatiu. Derives psico-geografiques. Gran extensió urbana de territoris desolats i confusos, en etapa entre destrucció i construcció sotmesa al ritme de transformació diària...Els constructors dirigeixen la seva mirada cap el futur i els veïns reivindiquen el passat del barri obrer, (llar de la revolució industrial)...Ens trobem aquí, en el present, en un àmbit dinàmic i en mutació, sense pautes conegudes ni senyalitzacions orientadores. Els plans municipals aquí ja no son vàlids. Els fluxos de circulació humana es generen i modifiquen a mida que es transfiguren els volums urbans. Cada moviment arriba a ser una gran aventura doncs mai més tornara a ser vist i viscut de la mateixa manera.
Laia SadurníProposta de colaboració amb el Bornlab (El Born CCM) per a una aproximació col·lectiva a l’imaginari contemporani dels recursos naturals i el territori, a partir de la posada en comú sobre qüestions geopolítiques d’actualitat que tenen un ressò a la ciutat de Barcelona.
Teoria i pràctica de les cures
La soledat està en alça. "Allò que el discurs estàndard amaga és que la "normalitat" de las jornades de quaranta hores setmanals, més guarderia, més una àvia per als moments de necessitat, és no simplement millorable, sinó directament inacceptable".
CAROLINA DEL OLMO, On és la meva tribu?
A Suècia, punt extrem en les tendències occidentals dins l'àmbit protestant, més del 50% de la població viu sola. La gent també mor sola, oblidada de tothom, després de tota una vida impulsada per un afany d'independència privada i d'adequació a la norma social, de comoditats i d'una socialitat just without phisical contact . El somni d'una vida independent, alliberada dels vincles comunitaris i de la família patriarcal, s'ha revelat un malson de soledat, tristesa i buit existencial.
Hem de travessar les oposicions binàries que pretenen fer-nos elegir entre dues opcions, l'una dolenta i l'altra pitjor. No es tracta de tornar a la vella família estrictament patriarcal, però tampoc ens hem de conformar amb la soledat metropolitana. Es tracta de crear, d'assajar, altres maneres de viure i d'estimar.
“ Segons Sarah Blaffer Hrdy (l'antropòloga i primatòloga ), les femelles de rata, un cop tancades en gàbies amb les seves cries com a única companyia, es comportaven d'una manera molt semblant a les mestresses de casa nord-americanes dels anys cinquanta, amb les seves obsessions i les seves neurosis. En canvi, observades en llibertat, les mares i les seves cries mostraven un ampli ventall de comportaments diversos en tot tipus de contextos socials”.
CAROLINA DEL OLMO, On és la meva tribu?
Una funcionària sueca, dedicada a investigar la creixent multitud de casos de gent que mor abandonada, completament aïllada, sense ningú, es pregunta al documental The swedish theory of love: "Per a què serveix tenir un milió al banc si no ets feliç? Però no és només no ser feliç, és la immensa i somnàmbula tristesa que inunda una civilització ruïnosa, l'existència dins la qual s'esmuny en mig de l'epifania d'una muntanya de deixalles.»
«Ho heu sentit? És el so del vostre món que s’esfondra" , diuen els zapatistes. La independència individual és l'ideal catastròfic d'un món perfectament organitzat i eficient, però fred com el gel.
«Al final de la independència no hi ha la felicitat. Al final de la independència hi ha el buit de la vida, la insignificància de la vida i un avorriment absolutament inimaginable».
ZYGMUNT BAUMAN, entrevista inclosa a The swedish theory of love.
Aquest vídeo es va editar com a resultat del Taller Captura Raval (OVNI - TEB - CCCB) "A mi em sembla que els polítics no han llegit cap història, ni moderna ni antiga. Les situacions es repeteixen per moltes pistoles que tinguin, la revolució es tornarà a repetir, perquè tornarà a ser necessària. Que parin compte els caps mundials, assassins com el senyor Bush? Aquesta és una Barcelona que no es veu, que s'amaga?.
Blanca Isabel CardosoIA és un exercici d'exploració de l'entrevista com a testimoni, com a document, i dels seus valors associats: transparència/manipulació, neutralitat/ideologia o subjectivitat/objectivitat. Despullant una mica el procediment, es transforma la substància final. Entrevistes a un mateix o metaentrevistes. També es podria dir que són un conjunt de visions des d'una ciutat en el procés d'una metamorfosi inversa, diguem un encapsulament. Barcelona 1992. Sèries d'entrevistes editades amb la càmera al 92 i al 94, i compilades en dos DVD's posteriorment. La manipulació del ritual transforma l'entrevista en un espai de qüestionament d'alguns processos de construcció de sentit. Metaentrevistes, entrevistes a un mateix, entrevistes al medi, vistes.
El documental "Entre el llibre i l'espasa" retrata la comunitat Sikh a la ciutat de Barcelona i rodalia, deixant entreveure el contrast de l'enrenou i la volatilitat de la ciutat, davant d'una comunitat sòlida i amb unes estructures socials i culturals permanents. Mitjançant els relats d'alguns dels seus membres, els sabors i els colors impactants que omplen la pantalla, captem la intimitat de l'espai privat, l'espai de culte i pregària i finalment l'ocupació de l'espai públic. En aquest film no es vol mostrar la totalitat de la comunitat Sikh, sinó diferents fragments d'escenes viscudes que transportin l'espectador cap a una experiència etnogràfica. Aquest vídeo forma part del Conveni Educatiu de col·laboració entre els Arxius OVNI i el Departament d’Antropologia de la UAB, per les pràctiques externes curriculars dels estudiants, del curs acadèmic 2022-2023.
Benvingut a la ciutat de Detroit, "la capital dels assassinats als EUA", on l'herba creix en els aparcaments i les cases estan abandonades. Aquí, una nova vida està començant lentament a prendre forma i a fer-se càrrec de la ciutat fantasma. Però fins i tot quan els senyals d'advertiment resulten tenir un altre significat més apocalíptic, no hi ha motius per alarmar-se. Amb la mirada curiosa i la distància filosòfica del foraster Detroit Ville Sauvage observa els canvis en el paisatge urbà en un moment històric en el qual paraules com a “utopies”, “humanitat” i “capitalisme del dòlar” acostumen a anar precedides del prefix “post”. Desastres invisibles han destrossat la ciutat, i l'única cosa que queda són algunes petjades en forma d'anuncis radiofònics sobre l'alleujament del deute, les manades de gossos de carrer, i un misteriós munt de llibres New Age cremats. Però al marge de tot, la gent comença a reorganitzar-se i a crear societats autònomes, en les quals els habitants conreen hortalisses i encara creuen en el futur, – però no com una prolongació del present.
Florent Tillon