Simon decideix enregistrar un monòleg en el qual Barry parla de l'imperialisme americà i el projecte del nou segle americà, un discurs que es transformarà en l'element central que va inspirar aquesta animació. What Barry Says és la resposta de Simon al veure la manca d'interès que mostra el seu amic davant de les manifestacions en contra de la guerra, en l'època de la II Guerra del Golf. Molts joves de Londres van decidir que ja que no podien fer res per impedir l'atac contra l'Iraq; el millor era passar de tot.

En lloc de Keanu Reeves, The Meatrix està protagonitzada per un jove porquet, Leo, que viu en una plàcida granja familiar... o això es pensa. Leo es troba amb una vaca vestida amb impermeable, Morpheus, que li ensenya la crua realitat de l'agronegoci, tot emprant el treball de càmera "sense moviment" immortalitzat per The Matrix. Al final de la pel·lícula, els espectadors són portats a una "pàgina d'acció" que dóna informació addicional al voltant de la cria intensiva d'animals i encoratja als consumidors a recolzar les granges familiars locals i adquirir carns produïdes en forma sostenible a través de la Guia del Bon Menjar.

El dia que la mort es va enamorar de la vida.

Dibuixos animats de la Guerra Freda, dirigits als treballadors nord-americans amb l'objectiu de convèncer-los de la seva bona sort. Els Arxius Prelinger constituïxen una font de material mediàtic, ordenat temàticament, donant una visió del costat fosc, ocult, potser ingenu del somni americà i de l'Amèrica moltes vegades oculta darrera del teló mediàtic.

Logorama intenta mostrar fins a quin punt els logotips estan immersos en el nostre dia a dia. L'equip d'H5 n'ha dit: “Logorama ens mostra un món completament comercial, construït amb logos i marques reals que són destruïts per una sèrie de desastres naturals (incloent un terratrèmol i un tsunami de petroli). Els logotips són utilitzats per mostrar un univers alarmant (similar al que estem vivint) amb tots aquests gràfics que ens acompanyen en les nostres vides. Aquest univers organitzat és transformat violentament per un cataclisme fantàstic i absurd. Mostra la victòria d'allò creatiu sobre allò racional, on la natura i la fantasia humana triomfen.”

vídeos del projecte

Un captivador missatge per a temps ombrívols

La música com mastegar

La música està per a ser feta 1

Buit i música en occident

L'antisol negre — //Silenci en el despertar dels mons//

Invitació al film-trance: Projecte de recerca & Live Cinema amb Vincent Moon

Interrompre el soroll del món, disposar-se a la receptivitat i l'escolta, obrir-se a la co-animació del món.

Una recerca, una setmana d'encontres sonors - amb una sessió de Live Cinema o Film-Trance al CC Convent Sant Agustí.

Vídeos del projecte aquí

Enfront de la barbàrie monòtona i desballestant dels mitjans i les xarxes que ens fan veure sense veure, que simplifiquen la realitat reduint-la a esdeveniments espectaculars i violència, Vincent Moon ens convida a parar les màquines i sortir a l'encontre.

Sortir de l'hipnòtic flux redundant del scroll infinit dels algoritmes.

Interrompre el soroll del món, no per a evadir-se de l'horror de la guerra en curs, o de la clara percepció d'una civilització que avança cap a l'abisme.

La manera de mostrar el món contribueix a canviar la forma en què el veiem,

canviar la manera de mirar modifica sensiblement un món inundat d'imatges.

Vincent Moon , filmmaker independent i explorador sonor, que porta déu anys recorrent el món, estarà una setmana de viatge amb nosaltres entre Barcelona i les muntanyes del Pirineu, anant a l'encontre de músiques conegudes i desconegudes, i d'un art invisible de viure i resistir.

Vincent Moon diu: «Anhelo retrobar, reelaborar un vincle amb tonalitats i ritmes ancestrals, formes de trànsit...». Des del Dhikr (record) de tariques sufís a Txetxènia, Etiòpia o Turquia; fins a mesos a l'interior del Brasil o del Perú, o incursions a Jakarta, l'Argentina o el Marroc: «Una espècie d'etnografia experimental, tractant d'hibridar tots aquests gèneres de trànsit i de música en diferents llocs del món. (...) Crec que estem gravant per guanyar una certa complexitat. (...) Per reinventar la vida d'avui hem d'elaborar noves formes d'imatges. I és molt senzill. Cal sortir a l'encontre. (...) Trenques les barreres en l'encontre amb el cos més que amb el saber. Això és el que em va ensenyar viatjar, a confiar en la memòria del cos més que en la memòria del cervell. El respecte és un pas endavant».

Els aborígens australians deien que «tot dormisqueja sota la superfície de la terra esperant ser cridat ». — En el viatge acústic i visionari amb Vincent Moon sortim a l'encontre de veus que continuen cantant entre les ruïnes, cridant a l'existència a una altra vida, una altra realitat, una altra veritat.

«Quan arribo a un lloc, pregunto i em pregunto què és important filmar avui?» — La visita de Vincent Moon té dos vessants: d'una banda explorar algunes experiències que és «important filmar avui»; d'altra banda, un moment de trobada i projecció a Barcelona, amb el seu Live Cinema —exploració sonora i visual—.

El treball de Vincent Moon connecta amb una de les recerques obertes en l'Observatori de Vídeo No Identificat: Silenci en el despertar dels mons . En un primer moment, aquesta recerca partia de prendre seriosament l'experiència visionària, i d'investigar les formes en les quals es desplega, entre les esquerdes d'aquest món, des del Surrealisme fins a l'ocàs actual del laïcisme naturalista. En un segon moment, que hem anomenat durant la recerca: El mirall de la nit («Miralls: ningú encara ha descrit, sabent-ho,/ què sou en el vostre ésser./ Vosaltres, com a intersticis del temps,/ plens només de forats de sedàs./ Vosaltres, malbaratadors encara de la sala buida,/ a l'hora del crepuscle, vastos com a boscos...»); i ara, en l'exposició i el projecte: L'antisol negre , part de prendre seriosament la intuïció de Rilke en els Sonets a Orfeu : «Gesang ist Dasein» (Cantar és existir).

«Però els grans antisols negres , pous de veritat en la trama essencial, en el vel gris del corbat cel, van i venen i s'aspiren l'un a l'altre i els homes els diuen ABSÈNCIES» (René Daumal) «Aquestes esplendors, l'objectiu de l'ésser humà és el de recollir-los (...) I és, lluitant justament contra la inèrcia del cos i el somni de l'ànima, practicant tècniques del despertar —despertar físic, despertar mental— una espècie de "llarga, immensa i raonada alteració de tots els sentits", que permeten vèncer l'ordre material i espiritual d'aquest món, en fi, portant una contra-vida» (Jacques Lacarrière, Les gnostiques ).