Cançons d'esperança i cors trencats cantades pels seus protagonistes

“Fill meu, no t'entristeixis, l'amor és el teu destí.”

Entre les parets dels seus apartaments a l'antiga Medina de Casablanca, una comunitat de dones marroquines cuinen, netegen, tenen cura de les seves famílies i s'ajuden mútuament. Atrafegades, amb les mans dins el sabó mentre netegen la roba, fent les feines de casa i també anant al mercat i a l'hammam, entre rialles i llàgrimes – "Som mestresses de casa, res més... El nostre esport? Netejar la casa!"–, aquestes dones valentes, orgulloses del seu paper, parlen de manera lúcida i sense compadir-se de les seves vides. Mostren una vitalitat, una curiositat per la vida i una solidaritat sorprenents. Potser aquestes mestresses orgulloses de les seves cases no saben llegir, però saben exactament què podria millorar les seves vides: la igualtat de drets entre homes i dones, i un futur millor per als seus fills perquè no hagin d'emigrar amb l'objectiu de mantenir les seves famílies. Les vides quotidianes d'aquestes heroïnes ("batalett") irradien esperança i en elles es percep la possibilitat del canvi.

Arxius de l'Observatori 1999

/ CONTEXT 1994 - 2020

Arxius de l'Observatori 1999

OVNI 1999 està dedicat temàticament al recorregut que va des del social a l'íntim i a l'inrevés; entès com un teixit continu. Ferides socials i individuals. Memòria/ Ficció Col·lectiva, Somni / records personals. Standars arquetipus i irreductibilitat individual. Paranoia mediàtica i relat d'esquizofrènia. Passions socis i històries d'amor. Frontera, transculturització. El «somni americà», el s»omni europeu». Zones Autònomes Temporals i Altres Mons.

Hall i Auditori. Projeccions simultànies.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Montalegre 5. 08001 Barcelona

"Ésser fotografiat és l'única manera d'enganyar a la mort? Recordo la càmera que vàrem utilitzar quan vam cardar per primera vegada. Tu vas dir: així el nostre amor mai s'acabarà. Però ara ja no et veig mai solament, a la TV." OVNI 2000 Comunitat 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius

Homes i dones, sense cap relació entre ells, relaten les seves històries d'amor.

Una exploració de la sexualitat gai masculina en el Líban. Cinc personatges parlen de la seva vida sexual, els seus compromisos, la relació amb els seus cossos, les seves passions i l'amor en una societat on la sexualitat aquesta encara penada amb empresonament. En el vídeo s'utilitza llum per a produir un vel blanc que impedeix la identificació dels personatges.

Una exploració dels sentiments humans. Però també una qüestió d'allò real o no d'aquests sentiments una vegada són mediatitzats. 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius