Una exploració de la sexualitat gai masculina en el Líban. Cinc personatges parlen de la seva vida sexual, els seus compromisos, la relació amb els seus cossos, les seves passions i l'amor en una societat on la sexualitat aquesta encara penada amb empresonament. En el vídeo s'utilitza llum per a produir un vel blanc que impedeix la identificació dels personatges.

Homes i dones, sense cap relació entre ells, relaten les seves històries d'amor.

"Ésser fotografiat és l'única manera d'enganyar a la mort? Recordo la càmera que vàrem utilitzar quan vam cardar per primera vegada. Tu vas dir: així el nostre amor mai s'acabarà. Però ara ja no et veig mai solament, a la TV." OVNI 2000 Comunitat 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius

Arxius de l'Observatori 1999

/ CONTEXT 1994 - 2020

Arxius de l'Observatori 1999

OVNI 1999 està dedicat temàticament al recorregut que va des del social a l'íntim i a l'inrevés; entès com un teixit continu. Ferides socials i individuals. Memòria/ Ficció Col·lectiva, Somni / records personals. Standars arquetipus i irreductibilitat individual. Paranoia mediàtica i relat d'esquizofrènia. Passions socis i històries d'amor. Frontera, transculturització. El «somni americà», el s»omni europeu». Zones Autònomes Temporals i Altres Mons.

Hall i Auditori. Projeccions simultànies.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Montalegre 5. 08001 Barcelona

Entre les parets dels seus apartaments a l'antiga Medina de Casablanca, una comunitat de dones marroquines cuinen, netegen, tenen cura de les seves famílies i s'ajuden mútuament. Atrafegades, amb les mans dins el sabó mentre netegen la roba, fent les feines de casa i també anant al mercat i a l'hammam, entre rialles i llàgrimes – "Som mestresses de casa, res més... El nostre esport? Netejar la casa!"–, aquestes dones valentes, orgulloses del seu paper, parlen de manera lúcida i sense compadir-se de les seves vides. Mostren una vitalitat, una curiositat per la vida i una solidaritat sorprenents. Potser aquestes mestresses orgulloses de les seves cases no saben llegir, però saben exactament què podria millorar les seves vides: la igualtat de drets entre homes i dones, i un futur millor per als seus fills perquè no hagin d'emigrar amb l'objectiu de mantenir les seves famílies. Les vides quotidianes d'aquestes heroïnes ("batalett") irradien esperança i en elles es percep la possibilitat del canvi.

“Fill meu, no t'entristeixis, l'amor és el teu destí.”

Cançons d'esperança i cors trencats cantades pels seus protagonistes