Una recerca d'Al Khadir, الخضر, el mestre interior. Al Khadir, un personatge generalment desconegut en la cultura occidental, ocupa un lloc molt important en el saber popular i místic dels països del rizoma islàmic, si bé els seus orígens es remunten a temps ancestrals. Al Khadir, literalment “el que reverdeix”, habita el món intermedi, la terra de ningú, el fi interstici entre el real i l'irreal, la vida i la mort, el somni i la vigília... A aquest lloc, se l’anomena Al-Barzakh, l'Istme. Per on ell passa, tot reverdeix. Fins i tot les empremtes de les seves petjades es cobreixen immediatament d'herba.
Alter Islam
6 Descripció arxivística resultats per al Alter Islam
Sufisme és l'islam original, en contrast amb l'islam que sovint veiem actualment. El sufisme no accepta cap forma de fanatisme o violència. En aquest moment, quan una guerra de civilitzacions amenaça el món, qualsevol intent seriós d'entesa entre les cultures cristiana i musulmana és més que necessari. Aquest documental porta a la comprensió de la filosofia original de l'islam mitjançant les entrevistes amb alguns mestres sufís (Sheikhs) i els seus seguidors arreu del món, donant especial atenció al capítol respecte a l'així anomenat terrorisme “islamista”.
Albert Vandel"En l'univers hi ha coses que són conegudes i hi ha coses que són desconegudes i entre elles hi ha portes..". [William Blake] Un vell peregrí vestit amb parracs observa una flor en la foscor de la nit... L'home vell és una porta entre les coses que són conegudes i les desconegudes... simbolitza la decadència i el final d'allò que hem donat per real, i que ara es mostra efímer, igual que la pobresa dels seus vestits ja arrossegats pel temps. La proximitat de la mort com a indefugible veritat li atorga la seva pròpia visió; una visió nova i profunda no limitada a la percepció visual, ni a la lògica i les lleis del món. Potser per això que en plena foscor de la nit pot contemplar la bellesa d'una flor.
"Aquells que van pel camí del cor mostren les seves ferides...". Farid Ud-Din Attar. S.XI. Persia. Cd rom_interactiu. Zayd Ibn Dawra 2000 Marrakesh. Col.laboracions: Zoubida el Bouzidi. IDEP.
“Viatger que viatges sense més equipatge que la imaginació”.
"un pot veure el vol de l'ocell, mirar-ho per observar-ho o sentir que vola amb ell. Això és contemplar, convertir-se en l'altre". Hafiz. La contemplació a pesar (o gràcies a) la seva aparent tranquil·litat és el trance que més radicalment dissol, allibera al subjecte. En la contemplació l'altre va calant en nosaltres com una suau pluja... de sobte sense adonar-nos comencem a veure ... el món no està fora i res és inert ... les imatges apareixen i desapareixen sobre el silenci del que no té nom, ni forma ... com en un parpelleig que no és el dels nostres ulls ... potser llavors el mestre interior es mostri en la seva intimitat ... se'l reconeix perquè tot el sec reverdeix..a partir d'aquí sabrem que el cel pot ser també de pedra i els peus caminar pels núvols i ...Però sobretot no l'anomenis ... Doncs desapareixerà.