"Aquellos que van por el camino del corazón muestran sus heridas...". Farid Ud-Din Attar. S.XI. Persia. Cd rom_interactivo. Zayd Ibn Dawra 2000 Marrakesh. Colaboraciones: Zoubida el Bouzidi. IDEP.

Entrevista con Houria Bouteldja.

Existeix un fons anarquista inherent a l’islam que mereix ser posat en primer pla. Des de la cosmologia corànica, es diu que l’ésser humà en estat de naturalesa és un ‘esclau (o servent) d’Al-lâh’, de la mateixa manera que el gira-sol és esclau del sol, ja que s’hi troba vinculat d’una manera orgànica. El concepte de la submissió a la Realitat Única (al- islam) no es tradueix en submissió a una institució humana, sinó tot el contrari: condueix al rebuig de tota coacció exterior com a contrària a la naturalesa de les coses. El musulmà rebutja les limitacions que el mercat i la institucionalització de la vida imposa a la seva llibertat, com a espai interior en el qual la intimitat amb la Creació es fa possible. La llibertat que reconeix el musulmà no és la llibertat política sota la tutela de l’Estat, sinó un estat/espai interior que ens capacita per rebutjar el món de les representacions, rebutjar la ficció del poder amb què alguns es revesteixen. Això es basa en la idea que l’ésser humà és en essència noble, que el seu estat de naturalesa (fitrah) és superior al seu estat de cultura. Diu Ibn Khaldun: “L’ordre polític i educatiu és contrari a la força de l’ànima, perquè encarna una instància de control exterior.” En aquest punt, s’entén que s’hagi qualificat l’islam com un ‘anarquisme místic’. Abdennur Prado és escriptor, president de la Junta Islàmica Catalana i codirector del Congrés Internacional de Feminisme Islàmic.

Una caravana travessa les muntanyes de l'Atles marroquí amb la missió de conduir al patriarca moribund al poble on va néixer, en el qual espera trobar a la fi repòs. El viatge es presenta ple d'incògnites, però Ahmed i Saïd, dos vividors, asseguren conèixer el camí. En un altre lloc, potser en una altra època, Shakib, bufó entre els taxistes, és reclutat amb l'encàrrec de vigilar la caravana i assegurar que la vídua del patriarca vegi complerta la promesa de la tribu. Desorientats, hauran de superar la neu, la persecució, l'assalt i el rapte, però en un gir quixotesc, Shakib farà que «les mules volin» per a travessar les infranquejables muntanyes i transformar amb la seva fe la destinació de l'expedició.