El naixement del grup Tinariwen als principis dels anys vuitanta està íntimament lligat a situació d'exili i èxode del poble tuareg. El músics de Tinariwen, reunits al voltant d'Ibrahim “Abraybone”, són tots originaris de l'Adrar d'Ifoghas, al nord de Mali, i refugiats durant els anys 1970 a Tamanrasset, a Algèria. Entre el rock, el blues acre i la música tradicional, les seves guitarres elèctriques saturades i el seu cant de revolta errant i d'amor acompanyen totes les etapes del moviment de rebel·lió tuareg fins al més fort dels combats. Aquesta pel·lícula està dedicada al meu amic Amadou Aghali.
Jérémie ReichenbachAlter Islam
24 Descripció arxivística resultats per al Alter Islam
La majoria dels murs de les cases de Sant Luis son recobertes de pintures que representen la figura del mestre de la confreria Mourid de Amadou Bamba, aquest frescos també apareixen a les veles dels vaixells, a les carretes, sobre certs vestits, a tendals de les botiges, als dormitoris. La majoria estan signades per Thiam B.B. Aquesta pel·lícula es una immersió en el pensament Mourid a traves d'aquestes pintures, de la trobada amb Thiam, pintor rodamón i místic.
Adams SieUna recerca d'Al Khadir, الخضر, el mestre interior. Al Khadir, un personatge generalment desconegut en la cultura occidental, ocupa un lloc molt important en el saber popular i místic dels països del rizoma islàmic, si bé els seus orígens es remunten a temps ancestrals. Al Khadir, literalment “el que reverdeix”, habita el món intermedi, la terra de ningú, el fi interstici entre el real i l'irreal, la vida i la mort, el somni i la vigília... A aquest lloc, se l’anomena Al-Barzakh, l'Istme. Per on ell passa, tot reverdeix. Fins i tot les empremtes de les seves petjades es cobreixen immediatament d'herba.
El documental d'Ahmed El Maanouni enregistra els concerts, entrevistes i les darreres posades en escena del grup de músics Nass El Ghiwane. Han estat famosos per la descripció de Martin Scorsese com “els Rolling Stones del nord d'Àfrica”. Nass El Ghiwane va sorgir dels límits urbans pobres de Casablanca, combinant elements de música tradicional marroquina, com els cants sufís, els ritmes o les danses berbers místiques dels gnawa, per crear un so amb tota la seva propietat, introduint una nova generació d'africans del nord a les seves arrels, i la resta del món a una revolució musical.
Ahmed El Maanouni