Un viatge per Afganistan. Després de dues dècades de caos i destrucció, un país cerca la seva identitat. Vuit llocs. Una trobada cinematogràfica amb diferents persones i les seves realitats. Una discoteca, una escola, un hospital, un taxista –tots ells parlen de la vida quotidiana a l'Afganistan més enllà de la guerra i els Talibans–. El realitzador observa les persones i els fets en el seu viatge, que comença a la província del nord i acaba a la capital Kabul. El resultat és un mosaic, presentat en una sèrie de fragments sense la “veu en off” que acostuma a caracteritzar els documentals occidentals.
Nils MenradAfghanistan
3 Descripció arxivística resultats per al Afghanistan
Encara que van acabar segrestant-lo, els talibans van concedir al periodista Paul Refsdal un accés sense precedents. Aquest documental ens mostra un vessant dels talibans mai vist fins ara. Avui dia els talibans semblen sobreviure sobretot per la seva convicció: “Pertanyem a Déu i no tenim por de ningú.” Des del seu refugi a les muntanyes, preparen emboscades diàries als combois americans, proferint crits d'alegria com “Al·là és gran” quan encerten un camió. Però és estrany que els encertin, i la resposta americana és ràpida i letal: un helicòpter de combat americà mata el subaltern del comandant Dawran i Refsdal rep ordres de fugir i tornar al cap d'un mes. Dawran escapa il·lès, però els seus dos fills moren.
Al mateix temps que Barack Obama anuncia l'enviament de més tropes americanes per entrenar l'exèrcit afganès, John D. McHugh informa que els soldats nord-americans consideren els seus homòlegs afganesos indisciplinats, mal dirigits i excessivament aficionats a l'haixix.