L'autor viatja amb un grup de dones joves d'origen marroquí a visitar les seves famílies. Un relat de migració, retrobades i pèrdues.

Catorze jóvens marroquins nouvinguts a un centre de recepció de menors a Valencia accepten participar en un taller teatral. És la fina línia que separa el seu passat recent del seu futur incert. Què és el teatre sinó una vivència plena del present? EN MEMÒRIA D'ABDESSAMAD EL ABOUDI (2001-2019) (2019-2001) ذكرى المرحوم عبد الصمد العبودي Hui la família Ahir/demà està molt trista. Moltíssim. Ahir de vesprada, un dels joves que va participar en el nostre documental, un dels protagonistes, el nostre germà Abdessamad El Aboudi, va morir a Barcelona. Estem desolats. Amb Abdessamad vam compartir el taller que van impartir Jesús Muñoz i Pau Pons, de la companyia teatral Pont Flotant, al Centre de Recepció de Menors de Bunyol, València. Es va sumar amb molt d'entusiasme. La seua energia era poderosa. Era hàbil, intel·ligent i tenia molt de talent. En aquelles sessions dels dimarts i dijous va ser feliç. També va acceptar participar en el documental amb el que vam contar aquella història. En la pel·lícula no pot transmetre més alegria i vida. Hui, estimat Abdessamad, fill, germà, nebot, amic, et recordem. Ja ets part de nosaltres. Els teus germans i germanes.

Qualb el Umur (QU) és un projecte del Arab Education Forum. Proporciona espais i oportunitats per a les persones, especialment els joves, per treballar en grups petits, per reflexionar i expressar el seu treball i les seves experiències, i interactuar, aprendre, comunicar-se, i construir. Aquesta pel · lícula és la primera realització del projecte QU a Palestina, en cooperació amb Palestina Producció Mirall i el centre d'art popular. Els nens se'ls va donar l'espai per treballar en les seves pròpies pel · lícules i aprendre i créixer a través de la reflexió sobre la seva vida i també a través de treball en equip. En la pel · lícula Un dia en la nostra vida, els nens de 12 a 16 anys presenten la seva vida al campament de refugiats de Amari a Ramallah. Utilitzen documental i dramatització per presentar al públic els detalls de la vida quotidiana en un campament de refugiats a Ramallah, incloent-hi les memòria de les persones, que és una part integral de la seva vida.