Pel·lícula Motorama de General Motors de 1961 que presenta els nous vehicles, aparells i idees futuristas en les seves versiónes més banals. (Els Arxius Prelinger constituïxen una font de material mediàtic, ordenat en molts casos temàticament, donant una visió del costat fosc, ocult, potser ingenu del somni americà i de l'Amèrica moltes vegades oculta després del teló mediàtic.) 3 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1996.

La pel·lícula Populuxe definitiva sobre el disseny automobilístic, industrial, d'interiors i arquitectònic de 1950. (Els Arxius Prelinger constituïxen una font de material mediàtic, ordenat en molts casos temàticament, donant una visió del costat fosc, ocult, potser ingenu del somni americà i de l'Amèrica moltes vegades oculta després del teló mediàtic.) 3 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1996.

... 3 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1996.

Anthem és un lament postindustrial, estructurat a partir de l'únic crit esquinçador d'una jove en la immensa sala de la Union Station de Los Angeles. Viola relaciona aquesta estructura amb la forma i la funció dels cants religiosos, en particular els gregorians (que utilitzen una escala harmònica en una sala ressonant) i els budistes tàntrics (exorcisme ritual i conversa amb els dimonis). El crit original es prolonga en el temps i es desplaça en una freqüència per a produir una escala de notes harmòniques que constitueix la banda sonora, a la qual Viola juxtaposa imatges del materialisme: la indústria i el culte al cos, gegantesques bombes de petroli i el cor humà bategant, cotxes circulant per una autopista i sang fluint per les venes, tecnologia quirúrgica moderna i branques d'arbres en un bosc mil·lenari. El crit angoixat travessa la corporeïtat del cos i la cultura contemporània com a organisme viu. Per a Viola, la peça és una evocació ritual de "les nostres pors primàries més profundes, la foscor i la separació del cos i l'esperit".

Inserits poètic-polítics. Holzer usa el format i llenguatge de la publicitat comercial per a interrompre la comunicació, presentant textos kamikaze que estan pensats per a estimular el pensament, despertar l'humor i una actitud crítica entre la passiva audiència. 3 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1996.

La veu de Catherine és l'àudio que acompanya a les imatges manipulades de les dones que he enregistrat a les telenovel·les. Així dos discursos es juxtaposen, el de la veu de Catherine i el de les imatges de les telenovel·les, es contradiuen i s'identifiquen, s'enfronten i es donen la mà, s'oposen i es subratllen. Sentiments tan primaris i sofisticats com la mateixa vida. 3 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1996.

Obsessions postnatals